Inici   |   Cursos anteriors   |   Mapa web   
La finalitat d’aquest glossari és facilitar-vos, a través d’una relació de definicions d’indicadors, ràtios i conceptes, la interpretació de les dades que configuren les taules d’aquest àmbit. S’ha posat especial esment en definir aquelles denominacions que ens han semblat menys usuals i d’utilització més restringida per tal que quedi garantida la correcta significació de cadascuna de les taules.
% Aptes/Nous 1r o Total apte 1.3.2.10, 1.3.2.11
Percentatge d'estudiantat de nou ingrés a 1r. que aprova la fase selectiva respecte del total d'estudiantat de nou ingrés de 1r matriculats. D'aquests, un percentatge ho farà en el temps previst, tp; un altre, en el temps previst més 1 quadrimestre i, en el cas d'estudis de 1r i 2n cicle, un altre percentatge correspondrà als que superen la fase selectiva en el temps previst més 2 quadrimestres.
% Crèdits matriculats vs. teòrics 1.3.2.11
És el percentatge de la mitjana de crèdits matriculats per l'estudiantat al llarg de la fase selectiva respecte de la mitjana de crèdits que cal cursar per any acadèmic per acabar els estudis en el temps mínim previst, (no inclou els crèdits convalidats, adaptats, reconeguts ni equiparats).
% Crèdits repetits / Total de crèdits matriculats 1.3.2.9
Percentatge de crèdits que s'han matriculat més d'una vegada respecte del total de crèdits matriculats per l'estudiantat en un quadrimestre.
% de titulades/ats en el temps previst vs. Nous de 1r n anys enrere o Taxa de titulació 1.4.1.2
La taxa de titulació d'una promoció és la resultant de dividir el nombre de titulades/ats en l'any acadèmic de referència entre el nombre d'estudiantat que es va matricular per primera vegada tants anys endarrere com cursos teòrics de durada té el seu pla d'estudis. A l'efecte del càlcul d'aquest indicador es consideren titulades/ats un curs acadèmic determinat l'estudiantat de la cohort que acaben en temps tp (temps previst) i els que acaben un any després (tp+1)
% Dones que es preinscriuen en 1a preferència o % Dones demanda en 1a preferència 1.2.1
Percentatge de sol·licituds de dones per accedir a un estudi de la Universitat, sol·licitat en 1a opció, considerant totes les vies possibles d'accés.
A
Ajut compensatori, C 1.5.1.3
En el marc de Beques i Ajuts del MEC, és un ajut només per a aquell estudiant que no superi el llindar de renda màxima establert per la convocatòria.
Ajut de desplaçament, DS 1.5.1.3
En el marc de Beques i Ajuts del MEC, és un ajut per a aquell estudiantat que resideixi en una població diferent de la del centre docent. Es concedirà un import diferent en funció dels quilòmetres entre les dues poblacions. Aquest ajut de desplaçament és incompatible amb el de transport urbà.
Ajut de residència, RS 1.5.1.3
En el marc de Beques i Ajuts del MEC, és un ajut per a aquell estudiantat que es veu obligat a residir fora del domicili familiar durant el curs. Aquest ajut és incompatible amb el de desplaçament.
Ajut per a material escolar, LL 1.5.1.3
En el marc de Beques i Ajuts del MEC, és l'únic ajut compatible amb els altres (beca, desplaçament, compensatori i de residència) i s'obté automàticament en concedir-se qualsevol dels altres ajuts.
Apte a Fase Selectiva 1.3.2.10, 1.3.2.11
L'estudiantat és apte de Fase Selectiva quan supera l'avaluació curricular d'aquest bloc. Aquest estudiantat es classifica en tres grups: els que la superen en el temps previst (tp), els que la superen en temps previst més 1 quadrimestre (tp+1), límit de permanència per a plans amb Fase Selectiva d'un quadrimestre) i els que la superen en temps previst més 2 quadrimestres (tp+2, límit de permanència per a plans amb Fase Selectiva de dos quadrimestres).
Assignació en 1a preferència 1.2.1
Nombre de sol·licituds d'accés, formulades en primera opció considerant centre i estudi, que han estat admeses.
Assimilació
L'assimilació no és considerada matrícula sinó una certificació conforme s'ha cursat una mateixa assignatura en un altre pla d'estudis. Ex: CFIS, plans d'estudis conjunts, dobles titulacions.
B
Beques de Mobilitat del MEC 1.5.1.2
Beques del MEC adreçades a l'estudiantat universitari de qualsevol titulació homologada de 1r i/o 2n cicle que cursi estudis a una Comunitat Autònoma diferent de la qual resideixi i que reuneixi els requisits establerts a les bases de la convocatòria. La concessió d'aquestes beques implica sempre l'exempció de l'import dels preus públics per la prestació de serveis establerts per al curs de referència.
Beques i ajuts del Règim General del MEC 1.5.1.1 , 1.5.1.2 , 1.5.1.3 , 1.5.1.4
Beques i ajuts del MEC adreçats a l'estudiantat universitari de qualsevol titulació homologada de 1r i/o 2n cicle que cursi estudis a la mateixa Comunitat Autònoma on resideixi i que reuneixi els requisits establerts a les bases de la convocatòria. A Catalunya aquesta és gestionada per l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) en col·laboració amb les diferents universitats.
C
Càrrega total (crèdits) 1.1.1.2, 1.1.1.3, 1.1.1.4, 1.1.2.1
, 1.1.1.5
Nombre de crèdits que l'estudiantat ha de cursar d'una titulació per obtenir el títol acadèmic corresponent.
Centre adscrit 1.1.1.3, 1.2.2, 1.2.4, 1.3.1.1, 1.3.1.4, 1.3.2.1, 1.3.2.2, 1.3.2.4, 1.3.2.7, 1.3.2.8, 1.3.2.12, 1.3.7, 1.4.1.2, 1.4.1.3, 1.4.1.6, 1.5.5.1
Centre docent, públic o privat, extern a la Universitat però que hi està vinculat per conveni i a través de la qual publica el pla d'estudis i expedeix els títols acadèmics.
Centre propi 1.1.1.2, 1.1.1.3, 1.1.1.4,1.2.1, 1.2.2, 1.2.4, 1.3.1.1, 1.3.1.2, 1.3.1.4, 1.3.1.5, 1.3.2.1, 1.3.2.2, 1.3.2.4, 1.3.2.5, 1.3.2.6, 1.3.2.7, 1.3.2.12, 1.3.7, 1.4.1.1, 1.4.1.2, 1.4.1.3, 1.4.1.4, 1.4.1.5, 1.4.1.7, 1.5.5.1
Centre docent integrat a la Universitat.
Cohort o Estudiantat nou de primer curs o Nous 1r 1.3.1.2, 1.3.1.3, 1.3.1.4, 1.3.1.5, 1.3.2.11
Conjunt d'estudiantat que es matricula en el curs inicial de la titulació per primera vegada.
Conveni de Cooperació Educativa 1.5.5.1
Conveni signat amb empreses o entitats, per tal de fomentar estades d'estudiantat que es troba finalitzant els seus estudis, amb l'objectiu d'obtenir formació i experiència pràctica vinculada a aquests estudis.
Crèdit 1.1.1.2, 1.3.2.9
Unitat de valoració de la durada del pla d'estudis que correspon a 10 hores d'ensenyament.
Crèdit ECTS
ECTS és la sigla corresponent a European Credit Transfer System (Sistema Europeu de Transferència de Crèdits) i és l'estandard adoptat per totes les universitats de l'EEES per garantir l'homogeneïtat i la qualitat dels estudis que ofereixen. En el model actual un crèdit és l'equivalent a 10 hores lectives, mentre que un crèdit ECTS té en compte, a més de les hores lectives, totes les activitats de l'estudiantat en el procés d'aprenentatge (hores d'estudi i d'elaboració de treballs i pràctiques). Un any acadèmic (dos quadrimestres) equival a 60 ECTS que són els crèdits que podrà obtenir un estudiant amb dedicació a temps complet.
Crèdits adaptats o Adaptats 1.3.2.9
Fa referència al reconeixement de crèdits conduents a un mateix títol oficial. L'adaptació es produeix al continuar els mateixos estudis en una altra Universitat o al reconèixer crèdits de lliure elecció. En l'adaptació es conserva la qualificació obtinguda en l'assignatura reconeguda. Les convalidacions i adaptacions s'han de fer sempre a partir d'assignatures cursades en els estudis d'origen, mai a partir d'assignatures convalidades o adaptades prèviament.
Crèdits convalidats o Convalidats 1.3.2.9, 1.3.5.1
Fa referència al reconeixement de crèdits conduents a diferents títols oficials. Amb caràcter general podem dir que la convalidació es produeix quan es reconeixen crèdits cursats a una altra titulació. En la convalidació s'obté una qualificació de convalidat equivalent a un aprovat. Les convalidacions i adaptacions s'han de fer sempre a partir d'assignatures cursades en els estudis d'origen, mai a partir d'assignatures convalidades o adaptades prèviament.
Crèdits reconeguts o Reconeguts 1.3.2.9
Modalitat que suposa la possibilitat de valorar com a crèdits del curriculum, en qualsevol de les seves components (troncalitat, obligatorietat, optativitat o lliure elecció), activitats no incloses en ningún pla d'estudis dels conduents a títols oficials. El reconeixement de crèdits en els que no existeixi qualificació no es tindran en consideració a efectes de ponderació de l'expedient.
Crèdits superats 1.3.2.10
Nombre de crèdits aprovats per l'estudiant, exclosos els adaptats, convalidats i reconeguts, en cada una de les convocatòries d'un any acadèmic.
Crèdits Tipus I 1.3.5.1
En el marc del Tercer Cicle, són els crèdits corresponents a la fase de docència d'un programa de doctorat que s'obtenen per la realització de cursos/seminaris del programa de doctorat o de la resta de programes de la UPC.
Crèdits Tipus II 1.3.5.1
En el marc del Tercer Cicle, són els crèdits corresponents a la fase de recerca d'un programa de doctorat i s'obtenen mitjançant el desenvolupament de dos o més treballs de recerca de, com a mínim, 3 crèdits cadascun. No es pot matricular el projecte de tesi ni els crèdits de tipus II fins que s'hagi superat la fase de docència del programa de doctorat.
Crèdits Tipus III 1.3.5.1
En el marc del Tercer Cicle, són els crèdits corresponents a la fase de docència d'un programa de doctorat que s'obtenen per la realització de seminaris aliens al programa de doctorat.
Curs de postgrau 1.1.2.1, 1.3.6.1, 1.3.6.2, 1.3.6.3, 1.3.6.4, 1.3.8, 1.4.5
Ensenyaments d'especialització orientats a l'aplicació professional de coneixements que s'imparteixen tant en centres universitaris públics com privats. La seva durada depèn del tipus de postgrau escollit. Els cursos de postgrau, a diferència dels programes de postgrau, són més específics i el seu objectiu és aprofundir en el coneixement d'una àrea concreta.
Curs introductori 1.2.3
Curs que dura un quadrimestre i en el qual es donen a conèixer els continguts, l'orientació i el funcionament dels estudis i es fa un repàs de les matèries bàsiques. Rep també el nom de Quadrimestre Zero. Aquesta proposta incorpora un element de valoració acadèmica del curs introductori. Aquest és convalidable per crèdits de lliure elecció, de manera que el fet de triar aquesta opció no representa per a l'estudiantat l'allargament dels seus estudis.
D
Demanda en 1a preferència 1.2.1, 1.2.2
Nombre de sol·licituds per accedir a un estudi de la Universitat, en 1a opció, considerant totes les vies possibles d'accés.
Demanda en 1a preferència / oferta de places 1.2.1
Relació entre el nombre de sol·licituds per accedir a un estudi de la Universitat, en 1a opció, considerant totes les vies possibles d'accés, i el nombre de places de nou ingrés que s'ofereixen en el centre per cursar aquest estudi.
Demanda insatisfeta en 1a preferència 1.2.1
Nombre de sol·licituds d'accés, formulades en primera opció considerant centre i estudi, que no han estat admeses i en conseqüència no han formalitzat la matrícula.
Demanda total 1.2.5
Nombre de sol·licituds per accedir a un estudi de la Universitat, considerant totes les vies possibles d'accés.
Durada mitjana dels estudis per titulat o Mitjana de permanència 1.4.1.2
Mitjana de temps, calculada en anys, que un estudiant empra per titular-se. S'obté calculant la relació entre el nombre de cursos acumulats per una determinada promoció i el nombre de titulats que la conformen.
E
Equiparació
L'equiparació es produeix a partir d'un canvi de pla d'estudis dins el mateix centre. Té el mateix tractament que les adaptacions, però amb una diferenciació a nivell econòmic, ja que no es cobren.
Erasmus Mundus 1.1.1.4, 1.3.3
És un màster interuniversitari entre diverses universitats europees -han de ser de més d'un país-, reconegut com a tal per la Comissió Europea en base a l'acompliment d'una sèrie de requisits preestablerts. Si és així, els Erasmus Mundus gaudeixen d'uns ajuts europeus amb la finalitat de captar estudiantat amb currículums acadèmics notables. Els governs de la Unió Europea van acordar reconèixer aquests títols com a oficials. En el nostre cas, tots els màsters Erasmus Mundus han sol·licitat la seva inclusió en la programació universitària de la UPC com a màster oficial.
Estudi semipresencial 1.1.1.2, 1.1.1.3, 1.1.1.4, 1.3.1.1, 1.3.4
Un estudi és semipresencial quan la docència s'imparteix de forma repartida entre la presència i la no presència de l'estudiantat.
Estudiantat de la fase selectiva 1.3.2.10
Persones que estan matriculades de crèdits d'aquest bloc curricular .
Estudiantat de la fase no selectiva 1.3.2.10
Persones que no estan matriculades de crèdits de fase selectiva .
Estudiantat de la UPC que participen en programes d'intercanvi internacional 1.5.4.2, 1.5.4.3
Còmput del nombre d'estudiantat de titulacions de 1r i 2n cicle de la UPC que participa en programes d'intercanvi internacional.
Estudiantat de nou ingrès 1.3.1.1, 1.3.1.2, 1.3.1.3, 1.3.1.4, 1.3.1.5
Nombre d'estudiantat que ha formalitzat la matrícula a l'estudi per primera vegada.
Estudiantat de nou ingrés al programa de doctorat o Total nous 1.3.5.1, 1.3.5.2, 1.3.5.7
Nombre d'estudiantat matriculat per primera vegada al programa de doctorat.
Estudiantat Equivalent a Temps Complet (EETC) 1.3.2.9
Equivalència en estudiants del nombre total de crèdits matriculats pel conjunt d'estudiantat d'una titulació, dividit per la mitjana de crèdits que un estudiant ha de cursar cada any acadèmic per finalitzar els estudis en el temps mínim previst. En el càlcul dels EETC s'han de tenir en compte els crèdits corresponents als complements de formació que matriculin els alumnes en les titulacions que els preveuen. En canvi, no s'han de considerar en cap cas els crèdits convalidats, reconeguts, adaptats i/o equiparats.
Estudiantat estranger que participa en programes d'intercanvi internacional a la UPC 1.5.4.1, 1.5.4.3
Còmput del nombre d'estudiantat de titulacions de 1r i 2n cicle estrangers que participen en programes d'intercanvi internacional.
Estudiantat matriculat total o Nombre d'estudiantat matriculat 1.3.2.12, 1.3.8
Còmput del nombre total d'estudiantat que ha formalitzat la matrícula. En les universitats en què la matrícula és semestral el còmput d'estudiantat es realitza considerant l'estudiantat matriculat en el primer semestre i afegint-hi els matriculats en el segon semestre si hi ha hagut una oferta específica de places. Aquest sistema s'aproxima al de comptabilitzar el nombre de diferents DNI que es tenen en la matrícula.
Estudiantat titulat o Nombre de titulades/ats 1.4.1.1, 1.4.1.2
Nombre d'estudiantat que ha superat el 100% dels crèdits necessaris per a l'obtenció del títol al llarg d'un curs acadèmic.
Estudis de 1r cicle 1.1.1.3, 1.2.1, 1.2.2, 1.2.4, 1.3.1.1, 1.3.1.4, 1.3.2.1, 1.3.2.2, 1.3.2.4, 1.3.2.12, 1.3.8, 1.4.1.1, 1.4.1.2, 1.4.1.3, 1.4.1.4, 1.4.1.5, 1.4.1.6, 1.4.1.7
Ensenyaments universitaris d'un únic cicle, la durada dels quals és de tres anys. S'hi accedeix per mitjà de qualsevol de les vies de preinscripció universitària. Si són homologats porten a l'obtenció d'una diplomatura, d'una enginyeria tècnica o d'una arquitectura tècnica. Si no ho són, donen lloc al títol de graduat.
Estudis de 1r i 2n cicles 1.1.1.2, 1.2.1, 1.2.2, 1.2.4, 1.3.1.1, 1.3.1.2, 1.3.1.3, 1.3.1.4, 1.3.1.5, 1.3.2.1, 1.3.2.2, 1.3.2.3, 1.3.2.4, 1.3.2.5, 1.3.2.6, 1.3.2.7, 1.3.2.8, 1.3.2.9, 1.3.2.10, 1.3.2.11, 1.3.2.12, 1.3.8, 1.4.1.1, 1.4.1.2, 1.4.1.3, 1.4.1.4, 1.4.1.5, 1.4.1.6, 1.4.1.7, 1.5.4.1
Ensenyaments universitaris que tenen una durada mínima de 4, 5 o 6 anys, segons els casos, dividits en 1r cicle i 2n cicle i que, si són homologats, porten a l'obtenció d'una llicenciatura, enginyeria o arquitectura. S'hi pot accedir a través de l'ensenyament secundari o per les altres vies de preinscripció. En certs casos, admeten l'accés al 2n cicle des del 1r cicle d'un ensenyament afí. En algunes titulacions, per utilitzar aquesta via d'accés cal superar uns complements de formació.
Estudis de 2n cicle 1.1.1.2, 1.3.1.1, 1.3.2.1, 1.3.2.2, 1.3.2.4, 1.3.2.12, 1.3.8, 1.4.1.1, 1.4.1.2, 1.4.1.3, 1.4.1.7
Ensenyaments universitaris d'un sol cicle la durada del qual és d'un mínim de dos anys. S'hi pot accedir havent superat el 1r cicle d'un ensenyament afí o tenint una diplomatura, enginyeria tècnica, arquitectura tècnica, llicenciatura, enginyeria o arquitectura.
Estudis propis 1.1.1.5, 1.3.2.2, 1.3.2.8, 1.3.4
, 1.3.8
Ensenyaments els plans d'estudi dels quals no estan inclosos al catàleg oficial del MEC i, per tant, no han estat sotmesos a l'homologació del Consejo de Coordinación Universitaria. Els efectes acadèmics dels títols obtinguts són avalats per la Universitat que els organitza. Poden ser de 1r cicle (graduat), de 1r i 2n cicle o només de 2n cicle (graduat superior).
Estudis reglats 1.1.1.1, 1.1.1.2, 1.1.1.3, 1.1.1.4, 1.1.1.5, 1.3.8
Són aquells estudis, els plans d'estudis dels quals estan regulats per una normativa general, ja sigui pel que fa referència al seu contingut com per la seva forma d'aprovació o establiment.
F
Fase selectiva 1.1.1.2, 1.1.1.3, 1.3.2.1, 1.3.2.10, 1.3.2.11
Etapa inicial de l'estudi en què un nombre fix d'assignatures del pla d'estudis, que és necessari superar per continuar els estudis, s'avalua de forma global. Per superar aquesta fase, l'estudiant ha d'obtenir la qualificació d'apte en un termini màxim del doble de la durada de la fase establerta al pla d'estudis. La superació d'aquesta fase és un requisit indispensable per poder formalitzar la matrícula d'assignatures obligatòries i optatives d'un curs posterior.
I
IAESTE 1.5.3
IAESTE és una organització per a l'intercanvi d'estudiantat universitari de carreres tècniques i científiques que volen obtenir experiència a l'estranger relacionada amb els seus estudis en el sentit més ampli. L'associació "International Association for the Exchange of Students for Technical Experience" organitza un programa d'intercanvi pel benefici tant de l'estudiantat com de les empreses i institucions que ofereixen els períodes de formació, mitjançant la realització de pràctiques remunerades.
Índex d'apropament al ritme teòric 1.3.2.10, 1.3.2.11
Percentatge que s'obté de la relació entre la mitjana dels crèdits superats per l'estudiantat durant un període respecte de la mitjana de crèdits a cursar. No inclou els crèdits convalidats, adaptats, reconeguts ni equiparats.
M
Matriculats 1a i 2a fase doctorat o Total programes 1.3.5.1, 1.3.5.7, 1.3.8
Nombre d'estudiantat matriculat a la fase de docència (primera fase) i a la fase de recerca (segona fase) d'un programa de doctorat.
Matriculats 3a fase doctorat o Total tutoria 1.3.5.1, 1.3.5.7, 1.3.8
Nombre d'estudiantat matriculat a la fase d'elaboració de la tesi (tercera fase) d'un programa de doctorat.
Mitjana de crèdits a cursar per any o Crèdits teòrics de la titulació anuals 1.3.2.9
Mitjana de crèdits que l'estudiantat ha de cursar anualment per obtenir el títol en el temps mínim previst. Resulta de dividir el nombre de crèdits del pla d'estudis entre els anys de durada mínima de la titulació establerta pel pla d'estudis.
Mitjana de crèdits matriculats per estudiant 1.3.2.10, 1.3.2.11
Nombre total de crèdits matriculats dividit per la totalitat d'estudiantat matriculat.
Mitjana de crèdits superats per estudiant o Mitjana de crèdits superats 1.3.2.10, 1.3.2.11
Nombre total de crèdits superats dividit per la totalitat d'estudiantat matriculat. No inclou els crèdits convalidats, adaptats, reconeguts ni equiparats.
N
No Apte a Fase Selectiva 1.3.2.10
Existeixen dues situacions que determinen que un estudiant o estudianta tingui la consideració de no apte d'aquest bloc curricular: 1. No apte de fase selectiva - quan, havent esgotat la seva permanència a la fase selectiva, no la supera curricularment. Aquestes persones estan afectades per l'article 4 de la Normativa de Permanència vigent. 2. No apte de primer any acadèmic -quan no ha superat un mínim de 15 crèdits en el seu primer any acadèmic. Aquestes persones estan afectades per l'article 3 de la Normativa de Permanència vigent. En els plans d'estudis amb fase selectiva d'1 quadrimestre aquesta situació no té efectes administratius ja que les persones en aquesta situació són "No aptes de Fase Selectiva" en no haver-la superat en un temps igual al doble de la seva durada.
Nota de tall 1.2.4
Qualificació a partir de la qual es pot accedir a un estudi. Aquesta nota es fixa cada any al final del procés de preinscripció en funció de les places ofertades per a cada estudi i les notes d'accés obtingudes per l'estudiantat que s'hi ha preinscrit. La nota de tall és la del darrer estudiant que ha sol·licitat la plaça en un estudi determinat, un cop ordenades de més a menys, i que ha estat admès.
Nota de tall via PAU/FP,1a assignació 1.2.4
Valor mínim de nota per la via PAU/FP que permet accedir als estudis d'una titulació i que s'estableix mitjançant el primer procés d'assignació el mes de juliol. Aquesta nota correspon, doncs, a la de l'últim estudiant admès per aquesta via. Quan l'estudi no cobreix les places s'estableix una nota de tall tècnica de 5.
O
Oferta de places 1.2.1, 1.2.3
Nombre de places de nou ingrés que s'ofereixen en un centre per cursar una titulació.
P
Paràmetre de rendiment (PM) mitjà 1.3.2.10, 1.3.2.11
Relació entre el nombre total de crèdits superats (exclosos els adaptats, convalidats, reconeguts) per l'estudiantat i el nombre total de crèdits en els que s'ha matriculat. Aquest indicador expressa el grau d'eficàcia de l'estudiantat i de la institució docent en relació a la seva activitat acadèmica. A mesura que el valor de l'indicador s'aproximi a 1 expressa un major grau d'eficàcia i, en conseqüència, una millor taxa de rendiment.
Pla d'estudis 1.3.2.11
Conjunt d'ensenyaments organitzats per la Universitat la superació del qual dóna dret a l'obtenció d'un títol. Si l'esmentat títol té caràcter oficial i validesa a tot el territori nacional, el pla d'estudis haurà de sotmetre's a l'homologació del Consejo de Coordinación Universitaria un cop aprovat per la Universitat.
Pla o Data de publicació del Pla d'Estudis al BOE 1.1.1.2, 1.1.1.3, 1.1.1.4
, 1.1.1.5
Any en què es va publicar al Boletín Oficial del Estado (BOE) el pla d'estudis de la titulació un cop homologat pel Consejo de Coordinación Universitaria.
Preinscripció 1.2.1, 1.2.3, 1.2.4, 1.3.1.2, 1.3.2.11
Procés administratiu pel qual una persona sol·licita plaça en un o varis estudis.
Programa de doctorat 1.1.1.6, 1.3.5.1, 1.3.5.2, 1.5.6
Cadascun dels programes docents la superació dels quals permet l'obtenció de la suficiència investigadora i el grau de Doctor. S'orienten a titulats de segon cicle (enginyers, arquitectes o llicenciats) que vulguin aprofundir en les tècniques d'investigació dins d'un àmbit específic.
Programa de postgrau 1.1.2.1, 1.1.2.2, 1.3.6.1, 1.3.6.2, 1.3.6.3, 1.3.6.4, 1.3.7, 1.3.8, 1.4.5
Ensenyaments d'especialització orientats a l'aplicació professional de coneixements que s'imparteixen tant en centres universitaris públics com privats. La seva durada depèn del tipus de postgrau escollit. Els programes de postgrau, a diferència dels cursos de postgrau, són de tipus més generalista i es caracteritzen per oferir una visió integrada i de conjunt sobre una matèria àmplia.
Projecte Final de Carrera (PFC) 1.4.1.2
Treball de síntesi de formació rebuda que es realitza al final dels estudis reglats que el preveuen. Pot tractar sobre qualsevol tema relacionat amb les matèries estudiades i relacionades amb les competències professionals de la titulació, i superar-lo és imprescindible per obtenir el títol. Es fa constar si el pla d'estudis el preveu.
R
Reconeixement de Cicles Formatius de Grau Superior, CFGS
Equivalència de continguts entre un CFGS i diverses assignatures d'un pla d'estudis de la UPC. A més, també es fa un reconeixement d'una borsa de crèdits com a Lliure Elecció. Aquests reconeixements no tenen nota assignada.
Reformat o Pla d'estudis reformat 1.1.1.2, 1.1.1.3
Un pla d'estudis reformat és l'elaborat en base a les directrius establertes pel RD 1497/1987, BOE de 14 de desembre.
Revisat o Pla d'estudis revisat 1.1.1.2, 1.1.1.3
Un pla d'estudis revisat és una modificació del pla d'estudis per adaptar-lo a la regulació de dos reials decrets: RD 614/1997, BOE 16 de maig de 1997 i RD 779/1998, BOE 1 de maig 1998. L'aprovació d'un pla d'estudis revisat d'acord amb el que estableixen els reials decrets abans esmentats correspon al Consell de Govern de la Universitat i requereix la presentació, per part del centre, del nou pla resultant de la revisió i del quadre d'adaptacions entre les matèries d'ambdós plans.
S
Suficiència investigadora 1.4.2
En el marc dels estudis de doctorat, és la superació d'una valoració dels coneixements obtinguts pel doctorand en una exposició pública davant d'un tribunal únic per a cada programa de doctorat. La superació d'aquesta valoració garantirà la suficiència investigadora i donarà dret al doctorand a obtenir el Diploma d'Estudis Avançats vinculat a l'àrea de coneixement en què hagi treballat. Aquest diploma serà homologable a totes les universitats de l'Estat.
T
Taxa, TX 1.5.1.3
En el marc de Beques i Ajuts del MEC, exempció de l'import dels preus públics per la prestació de serveis acadèmics establerts per al curs de referència.
Tesi doctoral 1.4.3, 1.4.4
En el marc dels estudis de doctorat, la tesi doctoral és un treball original de recerca dirigit per un professor, que s'ha de realitzar i ser acceptat per una unitat i valorat per un tribunal específic. La seva elaboració i defensa conforma la tercera fase del programa de doctorat. Un cop superada dóna dret a l'obtenció del grau de Doctor per la Universitat Politècnica de Catalunya.
Títols propis 1.1.1.4, 1.3.2.2, 1.3.2.8, 1.3.4
Vegeu Estudis propis .
Total estudiantat de doctorat o Estudiantat matriculat total 1.3.5.3
Nombre d'estudiantat matriculat en un programa de doctorat qualsevol dels programes de doctorat d'una Universitat .
© UPC. Universitat Politècnica de Catalunya Última actualització: juliol 2007
Dades Estadístiques i de Gestió. Curs 2006-2007