THE (Times Higher Education) World University Rankings 2014
| Informació general | Indicadors | Metodologia | Resultats i anàlisi |
Metodologia emprada en l'elaboració del rànquing
No s’han produït canvis metodològics entre l'anterior edició i la precedent, si exceptuem l'ampliació de 50 a 100 del nombre d'institucions classificades als rànquings temàtics. La relació detallada dels tretze indicadors que s’utilitzen tant al rànquing general com a les classificacions temàtiques és la que apareix a l’apartat “Indicadors” d’aquest Observatori. Els pesos ponderats que figuren a aquell apartat són els que apliquen a la classificació general; aquests pesos tenen variacions per a cadascuna de les diferents classificacions temàtiques.
Exclusions
Els editors no han tingut en compte universitats que no ofereixin estudis de grau, llicenciatura o equivalent, ni tampoc aquelles que ofereixen una formació orientada a un únic camp molt específic, o si ha publicat (a les bases de dades de Thomson Reuters, que és el seu proveïdor) menys de 1.000 articles entre 2008 i 2012 (una mitjana de 200 articles anuals).
No obstant això, en determinats casos excepcionals, s’han inclòs institucions amb un llindar inferior a 200 publicacions. És el cas d’universitats enfocades a disciplines que tenen habitualment un baix volum de publicacions, com ara les enginyeries, les arts i les humanitats, segons els editors.
Càlcul de la puntuació final
Per tal de calcular la puntuació final de cada rànquing, obtenen per a cada indicador (amb excepció de les enquestes de reputació acadèmica) un valor intermedi que anomenen “Z-puntuació”.
Aquesta conversió permet estandaritzar els diferents tipus de dades a una escala comuna que permetrà fer comparacions vàlides entre dades de diferent naturalesa. A cada dada se li atorga un valor considerant la seva distància respecte la mitjana, on la distància està escalada a partir de la desviació estàndard del conjunt.
A partir de la combinació d’aquets nous resultats, obtenen la puntuació final. Pel que fa a aquesta, si una Universitat X té una puntuació de 98 vol dir que, si agaféssim a l’atzar qualsevol altra institució, el 98% de les vegades aquesta segona institució es trobaria en una posició inferior.
Pel que fa als resultats de les enquestes de reputació, donat que les dades es distribueixen de manera molt desigual a favor d’un nombre molt petit d’institucions dels primers llocs del rànquing, d’ençà de l’edició anterior van afegir un component exponencial per a incrementar la diferenciació entre les institucions que ocupen les posicions més inferiors a l’escala.
Obtenció de dades
Amb excepció de les dades obtingudes de la base de dades Web of Knowledge (Thomson Reuters) i de les enquestes de reputació, la resta de dades són facilitades per les pròpies institucions. Si, excepcionalment, no es disposa d’alguna d’aquestes dades -i només si afecta a un indicador amb un baix pes específic, com ara els ingressos provinents del sector industrial -, introdueixen com a valor estimat el que es troba entre la mitjana dels valors obtinguts i el valor més baix, el que correspon al centil 25. D’aquesta manera, si bé no es penalitza totalment la institució amb un resultat igual a 0, tampoc no en surt beneficiada per no haver facilitat aquella informació.
Exclusions
Els editors no han tingut en compte universitats que no ofereixin estudis de grau, llicenciatura o equivalent, ni tampoc aquelles que ofereixen una formació orientada a un únic camp molt específic, o si ha publicat (a les bases de dades de Thomson Reuters, que és el seu proveïdor) menys de 1.000 articles entre 2008 i 2012 (una mitjana de 200 articles anuals).
No obstant això, en determinats casos excepcionals, s’han inclòs institucions amb un llindar inferior a 200 publicacions. És el cas d’universitats enfocades a disciplines que tenen habitualment un baix volum de publicacions, com ara les enginyeries, les arts i les humanitats, segons els editors.
Càlcul de la puntuació final
Per tal de calcular la puntuació final de cada rànquing, obtenen per a cada indicador (amb excepció de les enquestes de reputació acadèmica) un valor intermedi que anomenen “Z-puntuació”.
Aquesta conversió permet estandaritzar els diferents tipus de dades a una escala comuna que permetrà fer comparacions vàlides entre dades de diferent naturalesa. A cada dada se li atorga un valor considerant la seva distància respecte la mitjana, on la distància està escalada a partir de la desviació estàndard del conjunt.
A partir de la combinació d’aquets nous resultats, obtenen la puntuació final. Pel que fa a aquesta, si una Universitat X té una puntuació de 98 vol dir que, si agaféssim a l’atzar qualsevol altra institució, el 98% de les vegades aquesta segona institució es trobaria en una posició inferior.
Pel que fa als resultats de les enquestes de reputació, donat que les dades es distribueixen de manera molt desigual a favor d’un nombre molt petit d’institucions dels primers llocs del rànquing, d’ençà de l’edició anterior van afegir un component exponencial per a incrementar la diferenciació entre les institucions que ocupen les posicions més inferiors a l’escala.
Obtenció de dades
Amb excepció de les dades obtingudes de la base de dades Web of Knowledge (Thomson Reuters) i de les enquestes de reputació, la resta de dades són facilitades per les pròpies institucions. Si, excepcionalment, no es disposa d’alguna d’aquestes dades -i només si afecta a un indicador amb un baix pes específic, com ara els ingressos provinents del sector industrial -, introdueixen com a valor estimat el que es troba entre la mitjana dels valors obtinguts i el valor més baix, el que correspon al centil 25. D’aquesta manera, si bé no es penalitza totalment la institució amb un resultat igual a 0, tampoc no en surt beneficiada per no haver facilitat aquella informació.