U-Multirank Edició del 2015
| Informació general | Indicadors | Metodologia | Resultats i anàlisi |
Metodologia emprada en l'elaboració del rànquing
U-Multirank recopila i analitza un ventall important d’indicadors agrupats en cinc grans àmbits: Ensenyament i Aprenentatge, Recerca, Transferència del coneixement, Orientació Internacional i Compromís amb el territori.
El sistema permet obtenir una gran varietat de llistes tant a nivell global d’Universitat com per camps temàtics. Els camps que s’han tractat a aquesta segona edició són els de Física, Enginyeria de Telecomunicacions, Elèctrica i Electrònica, Enginyeria Mecànica, Administració d’Empreses, Ciències de la Computació, Medecina i Psicologia, els tres darrers incorporats enguany per primer cop.
Metodologia.
Alguns indicadors s’ofereixen tant a les llistes d’Universitat com a les de camps. Altres, en canvi, són específics d’unes o altres. A l’apartat “Indicadors” d’aquest Observatori s’explica, en cada cas, a quin tipus de llistes s’ofereix.
Pel que fa a les fonts, i quan la font d’informació són les pròpies institucions, en el sistema universitari català sempre que ha estat possible les dades s’han extret directament d’Uneix.
Si bé no tot el conjunt d’universitats ha fet arribar la totalitat d’informació prevista al projecte, aquesta eventualitat no impedeix que totes les institucions participants apareguin classificades a U-Multirank. Així, quan un indicador no ha estat facilitat per la institució o bé no ha estat validat pels editors es troba identificat amb un “-“ a la web d’U-Multirank. Altrament, quan l’indicador no és d’aplicació a aquella institució concreta es troba marcat amb el signe “x”.
Tractament i agrupació de valors.
Pel que fa als indicadors dels que sí es tenen dades, U-Multirank els assigna un valor entre cinc possibles, des de “Molt bo” fins a “Feble”. Aquesta qualificació pot ser representada de dues maneres, o bé amb les lletres A, B, C, D i E, de major a menor assoliment, o bé amb cinc rodones de grandària decreixent.
El criteri d’assignació d’un valor determinat a cadascun d’aquests cinc grups possibles depèn del tipus d’indicador. Els editors consideren tres tipus d’indicadors:
1.Indicadors quantitatius “normals”, com ara rati d’estudiants per PDI.
2.Índexs (rating indicators): constructes obtinguts a partir de l’aplicació de determinats procediments de càlcul als valors de les variables utilitzades per crear-lo (per exemple, l’indicador orientació internacional dels programes es calcula tenint en compte una determinada combinació dels resultats d’estudiants incoming, outgoing i experiència internacional del PDI, entre altres variables).
3.Indicadors relatius a les enquestes de satisfacció dels estudiants.
Aleshores, per al primer tipus d’indicadors un valor determinat és assignat a un o altre grup en funció de la distància que el separa de la mediana del conjunt, d’acord amb els següents criteris:
A: valor > +25 % de la mediana; B: +25 % de la mediana ≥ valor > mediana; C: mediana ≥ valor > - 25 % de la mediana; D: - 25 % de la mediana ≥ valor > 0; E: valor = 0
Per al segon tipus d’indicadors -el valor màxim des quals pot ser 13, d’acord amb els paràmetres utilitzats pels autors- l’assignació a un grup o altre segueix ara les pautes següents:
A: més de 7 punts; B: 5 o 6 punts; C: 3 o 4 punts; D: 1 o 2 punts; E: 0 punts
Finalment, pel que fa als indicadors relatius a les enquestes de satisfacció dels estudiants, a més de considerar la mitjana obtinguda per cada institució i la seva distància respecte la mitjana global, a l’hora d’assignar els resultats a un o altre dels cinc grups possibles es tenen també en compte els intervals de confiança.
Sistemes d’ordenació de les institucions.
U-Multirank considera que no hi ha cap justificació metodològica que permeti definir un indicador compost a partir del qual ordenar les institucions en funció del seu conjunt d’assoliments.
No obstant això, l’ordenació alfabètica que apareix per defecte pot ser modificada per una altra que considera els resultats, tot tenint en compte inicialment el nombre d’As obtingut. En aquest cas, si vàries institucions obtenen el mateix nombre d’As es contempla també, i només per a aquestes, el nombre de Bs, i així successivament.
A aquesta nova classificació no hi apareix, però, cap número d’ordre i si es vol conèixer quin és el lloc que ocupa una determinada institució dins del conjunt l’usuari ha de numerar la llista fora del sistema.
Tipus de llistes analitzades a l’Observatori de Rànquings
L’aplicació ofereix a la seva pantalla inicial vàries funcionalitats per obtenir informació sobre les institucions: Per a estudiants (For students); Compara (Compare); A un cop d’ull (At a glance); Alguns exemples (Ready made).
La funcionalitat “For students” és la que es tindrà en compte a aquesta aplicació. Des d’aquesta opció es poden obtenir una gran varietat de relacions, personalitzades a partir de les eleccions múltiples que va fent l’usuari.
A l’apartat “Resultats i Anàlisi” d’aquest Observatori es facilitarà informació de set tipus de llistes que es poden obtenir des d’aquesta opció. Concretament les que s’executen considerant les següents eleccions:
A nivell institucional:
1. Nivell d’anàlisi: A nivell del conjunt de la universitat
2. Tipus d’Universitat:
Nivell d’estudis: Les tres llistes que s’executaran a nivell institucional són una pels estudis de Grau, una altra pels estudis de Màster i una última pels de Doctorat.
Àrees d’estudis: Totes
Altres característiques: “Tant se val” en tots els casos.
3. Àrea geogràfica: Tot el món, Europa i Espanya, si bé es complementarà amb els àmbits català i politècnic.
4. Indicadors: Els que ofereix l’aplicació per defecte per a aquest tipus de classificacions.
Pel que fa als camps:
1. Nivell d’anàlisi: S’executaran quatre llistes, una per a cadascun dels camps en els que ha participat la UPC a aquesta edició: Física, Enginyeria de Telecomunicacions, Elèctrica i Electrònica, Enginyeria Mecànica i Ciències de la Computació.
2. Tipus d’Universitat:
Nivell d’estudis: Grau, Màster i Doctorat, si bé s’agruparan en una única llista conjunta atès que els posicionaments obtinguts per les institucions estatals són coincidents.
Altres característiques: “Tant se val” en tots els casos.
3. Àrea geogràfica: Estatal, si bé es complementarà amb l’àmbit català i politècnic.
4. Indicadors: Els que ofereix l’aplicació per defecte per a aquest tipus de classificacions.
El sistema permet obtenir una gran varietat de llistes tant a nivell global d’Universitat com per camps temàtics. Els camps que s’han tractat a aquesta segona edició són els de Física, Enginyeria de Telecomunicacions, Elèctrica i Electrònica, Enginyeria Mecànica, Administració d’Empreses, Ciències de la Computació, Medecina i Psicologia, els tres darrers incorporats enguany per primer cop.
Metodologia.
Alguns indicadors s’ofereixen tant a les llistes d’Universitat com a les de camps. Altres, en canvi, són específics d’unes o altres. A l’apartat “Indicadors” d’aquest Observatori s’explica, en cada cas, a quin tipus de llistes s’ofereix.
Pel que fa a les fonts, i quan la font d’informació són les pròpies institucions, en el sistema universitari català sempre que ha estat possible les dades s’han extret directament d’Uneix.
Si bé no tot el conjunt d’universitats ha fet arribar la totalitat d’informació prevista al projecte, aquesta eventualitat no impedeix que totes les institucions participants apareguin classificades a U-Multirank. Així, quan un indicador no ha estat facilitat per la institució o bé no ha estat validat pels editors es troba identificat amb un “-“ a la web d’U-Multirank. Altrament, quan l’indicador no és d’aplicació a aquella institució concreta es troba marcat amb el signe “x”.
Tractament i agrupació de valors.
Pel que fa als indicadors dels que sí es tenen dades, U-Multirank els assigna un valor entre cinc possibles, des de “Molt bo” fins a “Feble”. Aquesta qualificació pot ser representada de dues maneres, o bé amb les lletres A, B, C, D i E, de major a menor assoliment, o bé amb cinc rodones de grandària decreixent.
El criteri d’assignació d’un valor determinat a cadascun d’aquests cinc grups possibles depèn del tipus d’indicador. Els editors consideren tres tipus d’indicadors:
1.Indicadors quantitatius “normals”, com ara rati d’estudiants per PDI.
2.Índexs (rating indicators): constructes obtinguts a partir de l’aplicació de determinats procediments de càlcul als valors de les variables utilitzades per crear-lo (per exemple, l’indicador orientació internacional dels programes es calcula tenint en compte una determinada combinació dels resultats d’estudiants incoming, outgoing i experiència internacional del PDI, entre altres variables).
3.Indicadors relatius a les enquestes de satisfacció dels estudiants.
Aleshores, per al primer tipus d’indicadors un valor determinat és assignat a un o altre grup en funció de la distància que el separa de la mediana del conjunt, d’acord amb els següents criteris:
A: valor > +25 % de la mediana; B: +25 % de la mediana ≥ valor > mediana; C: mediana ≥ valor > - 25 % de la mediana; D: - 25 % de la mediana ≥ valor > 0; E: valor = 0
Per al segon tipus d’indicadors -el valor màxim des quals pot ser 13, d’acord amb els paràmetres utilitzats pels autors- l’assignació a un grup o altre segueix ara les pautes següents:
A: més de 7 punts; B: 5 o 6 punts; C: 3 o 4 punts; D: 1 o 2 punts; E: 0 punts
Finalment, pel que fa als indicadors relatius a les enquestes de satisfacció dels estudiants, a més de considerar la mitjana obtinguda per cada institució i la seva distància respecte la mitjana global, a l’hora d’assignar els resultats a un o altre dels cinc grups possibles es tenen també en compte els intervals de confiança.
Sistemes d’ordenació de les institucions.
U-Multirank considera que no hi ha cap justificació metodològica que permeti definir un indicador compost a partir del qual ordenar les institucions en funció del seu conjunt d’assoliments.
No obstant això, l’ordenació alfabètica que apareix per defecte pot ser modificada per una altra que considera els resultats, tot tenint en compte inicialment el nombre d’As obtingut. En aquest cas, si vàries institucions obtenen el mateix nombre d’As es contempla també, i només per a aquestes, el nombre de Bs, i així successivament.
A aquesta nova classificació no hi apareix, però, cap número d’ordre i si es vol conèixer quin és el lloc que ocupa una determinada institució dins del conjunt l’usuari ha de numerar la llista fora del sistema.
Tipus de llistes analitzades a l’Observatori de Rànquings
L’aplicació ofereix a la seva pantalla inicial vàries funcionalitats per obtenir informació sobre les institucions: Per a estudiants (For students); Compara (Compare); A un cop d’ull (At a glance); Alguns exemples (Ready made).
La funcionalitat “For students” és la que es tindrà en compte a aquesta aplicació. Des d’aquesta opció es poden obtenir una gran varietat de relacions, personalitzades a partir de les eleccions múltiples que va fent l’usuari.
A l’apartat “Resultats i Anàlisi” d’aquest Observatori es facilitarà informació de set tipus de llistes que es poden obtenir des d’aquesta opció. Concretament les que s’executen considerant les següents eleccions:
A nivell institucional:
1. Nivell d’anàlisi: A nivell del conjunt de la universitat
2. Tipus d’Universitat:
Nivell d’estudis: Les tres llistes que s’executaran a nivell institucional són una pels estudis de Grau, una altra pels estudis de Màster i una última pels de Doctorat.
Àrees d’estudis: Totes
Altres característiques: “Tant se val” en tots els casos.
3. Àrea geogràfica: Tot el món, Europa i Espanya, si bé es complementarà amb els àmbits català i politècnic.
4. Indicadors: Els que ofereix l’aplicació per defecte per a aquest tipus de classificacions.
Pel que fa als camps:
1. Nivell d’anàlisi: S’executaran quatre llistes, una per a cadascun dels camps en els que ha participat la UPC a aquesta edició: Física, Enginyeria de Telecomunicacions, Elèctrica i Electrònica, Enginyeria Mecànica i Ciències de la Computació.
2. Tipus d’Universitat:
Nivell d’estudis: Grau, Màster i Doctorat, si bé s’agruparan en una única llista conjunta atès que els posicionaments obtinguts per les institucions estatals són coincidents.
Altres característiques: “Tant se val” en tots els casos.
3. Àrea geogràfica: Estatal, si bé es complementarà amb l’àmbit català i politècnic.
4. Indicadors: Els que ofereix l’aplicació per defecte per a aquest tipus de classificacions.