THE (Times Higher Education) World University Rankings 2015
| Informació general | Indicadors | Metodologia | Resultats i anàlisi |
Metodologia emprada en l'elaboració del rànquing
Aspectes generals
La publicació del Times World University Ranking consta d’un rànquing general més una sèrie de classificacions addicionals per camps temàtics.
El rànquing general publica les 400 millors institucions a nivell mundial d’acord amb els resultats dels indicadors que analitza. Les classificacions temàtiques s’organitzen en sis disciplines i publiquen les 100 millors universitats en cada cas : Arts i Humanitats; Clínica, Preclínica i Salut; Enginyeria i Tecnologia; Ciències de la Vida; Ciències Físiques i, finalment, Ciències Socials. A l’apartat “Resultats i anàlisi” d’aquest Observatori es relacionaran els resultats de la classificació general i de la que fa referència a l’Enginyeria i Tecnologia.
La relació dels tretze indicadors analitzats, agrupats en cinc grans àmbits, és la mateixa per a totes les classificacions, si bé varia el seu pes ponderat. En el cas d’Enginyeria i Tecnologia les variacions fan que els àmbits quedin així:
- Àmbit de Citacions (27,5%)
- Àmbit d’Ensenyament (30%)
- Àmbit d’Innovació (5%)
- Àmbit Internacionalització (7,5%)
- Àmbit Recerca (30%)
Exclusions
A l’hora de considerar quines institucions analitzen, els editors no han tingut en compte les universitats que no ofereixin estudis de grau, llicenciatura o equivalent, ni tampoc aquelles que ofereixen una formació orientada a un únic camp molt específic, o a les que han publicat menys de 1.000 articles entre 2009 i 2013 (una mitjana de 200 articles anuals). No obstant això, en el cas d’universitats enfocades a disciplines que tenen habitualment un baix volum de publicacions -com ara les enginyeries, les arts i les humanitats, segons els editors- s’han inclòs institucions amb un llindar inferior a 200 publicacions.
Pel que fa als rànquings temàtics, el llindar de publicacions anuals baixa fins a 100 en el cas de camps amb un alt volum de publicacions i fins a 50 en el cas de camps amb volum baix.
Càlcul de la puntuació total
Per tal de calcular la puntuació total de cada rànquing es calcula, per a cada indicador -amb excepció de les enquestes de reputació acadèmica- un valor intermedi que anomenen “Z-puntuació”.
Aquesta conversió permet estandarditzar els diferents tipus de dades a una escala comuna que fa factible comparar dades de diferent naturalesa. A cada dada se li atorga un valor considerant la seva distància respecte la mitjana, on la distància està escalada d’acord amb la desviació estàndard del conjunt.
A partir de la ponderació d’aquests nous resultats, s’obté la puntuació final. Pel que fa a aquesta, si una determinada universitat té una puntuació de 98 vol dir que, si agaféssim a l’atzar qualsevol altra institució, el 98% de les vegades aquesta segona institució es trobaria en una posició inferior.
Pel que fa als resultats de les enquestes de reputació, donat que les dades es distribueixen de manera molt desigual a favor d’un nombre molt petit d’institucions dels primers llocs del rànquing, fa un parell d’edicions que es va afegir un component exponencial per tal d’incrementar la diferenciació entre les institucions que ocupen les posicions més inferiors a l’escala.
Obtenció de dades
Amb excepció de les dades obtingudes de la base de dades Web of Knowledge (Thomson Reuters) i de les enquestes de reputació, la resta de dades són facilitades per les pròpies institucions. Si, excepcionalment, no es disposa d’alguna d’aquestes dades -i només si afecta a un indicador amb un baix pes específic, com ara els ingressos provinents del sector industrial -, introdueixen com a valor estimat el que es troba entre la mitjana dels valors obtinguts i el valor més baix, el que correspon al centil 25. D’aquesta manera, si bé no es penalitza totalment la institució amb un resultat igual a 0, tampoc no en surt beneficiada per no haver facilitat aquella informació.
Els editors del rànquing tenen encomanades l’obtenció i explotació de dades a Thomson Reuters.
La publicació del Times World University Ranking consta d’un rànquing general més una sèrie de classificacions addicionals per camps temàtics.
El rànquing general publica les 400 millors institucions a nivell mundial d’acord amb els resultats dels indicadors que analitza. Les classificacions temàtiques s’organitzen en sis disciplines i publiquen les 100 millors universitats en cada cas : Arts i Humanitats; Clínica, Preclínica i Salut; Enginyeria i Tecnologia; Ciències de la Vida; Ciències Físiques i, finalment, Ciències Socials. A l’apartat “Resultats i anàlisi” d’aquest Observatori es relacionaran els resultats de la classificació general i de la que fa referència a l’Enginyeria i Tecnologia.
La relació dels tretze indicadors analitzats, agrupats en cinc grans àmbits, és la mateixa per a totes les classificacions, si bé varia el seu pes ponderat. En el cas d’Enginyeria i Tecnologia les variacions fan que els àmbits quedin així:
- Àmbit de Citacions (27,5%)
- Àmbit d’Ensenyament (30%)
- Àmbit d’Innovació (5%)
- Àmbit Internacionalització (7,5%)
- Àmbit Recerca (30%)
Exclusions
A l’hora de considerar quines institucions analitzen, els editors no han tingut en compte les universitats que no ofereixin estudis de grau, llicenciatura o equivalent, ni tampoc aquelles que ofereixen una formació orientada a un únic camp molt específic, o a les que han publicat menys de 1.000 articles entre 2009 i 2013 (una mitjana de 200 articles anuals). No obstant això, en el cas d’universitats enfocades a disciplines que tenen habitualment un baix volum de publicacions -com ara les enginyeries, les arts i les humanitats, segons els editors- s’han inclòs institucions amb un llindar inferior a 200 publicacions.
Pel que fa als rànquings temàtics, el llindar de publicacions anuals baixa fins a 100 en el cas de camps amb un alt volum de publicacions i fins a 50 en el cas de camps amb volum baix.
Càlcul de la puntuació total
Per tal de calcular la puntuació total de cada rànquing es calcula, per a cada indicador -amb excepció de les enquestes de reputació acadèmica- un valor intermedi que anomenen “Z-puntuació”.
Aquesta conversió permet estandarditzar els diferents tipus de dades a una escala comuna que fa factible comparar dades de diferent naturalesa. A cada dada se li atorga un valor considerant la seva distància respecte la mitjana, on la distància està escalada d’acord amb la desviació estàndard del conjunt.
A partir de la ponderació d’aquests nous resultats, s’obté la puntuació final. Pel que fa a aquesta, si una determinada universitat té una puntuació de 98 vol dir que, si agaféssim a l’atzar qualsevol altra institució, el 98% de les vegades aquesta segona institució es trobaria en una posició inferior.
Pel que fa als resultats de les enquestes de reputació, donat que les dades es distribueixen de manera molt desigual a favor d’un nombre molt petit d’institucions dels primers llocs del rànquing, fa un parell d’edicions que es va afegir un component exponencial per tal d’incrementar la diferenciació entre les institucions que ocupen les posicions més inferiors a l’escala.
Obtenció de dades
Amb excepció de les dades obtingudes de la base de dades Web of Knowledge (Thomson Reuters) i de les enquestes de reputació, la resta de dades són facilitades per les pròpies institucions. Si, excepcionalment, no es disposa d’alguna d’aquestes dades -i només si afecta a un indicador amb un baix pes específic, com ara els ingressos provinents del sector industrial -, introdueixen com a valor estimat el que es troba entre la mitjana dels valors obtinguts i el valor més baix, el que correspon al centil 25. D’aquesta manera, si bé no es penalitza totalment la institució amb un resultat igual a 0, tampoc no en surt beneficiada per no haver facilitat aquella informació.
Els editors del rànquing tenen encomanades l’obtenció i explotació de dades a Thomson Reuters.