THE (Times Higher Education) World University Rankings 2013
| Informació general | Indicadors | Metodologia | Resultats i anàlisi |
Metodologia emprada en l'elaboració del rànquing
No s’han produït canvis metodològics entre l’edició anterior i l’actual, els indicadors i dimensions que es tenen en compte es poden veure, de manera detallada, a l’apartat “Indicadors”.
Exclusions
Els editors no han tingut en compte universitats que no ofereixin estudis de grau, llicenciatura o equivalent, o també si la seva formació està orientada a un únic camp molt específic, o si ha publicat (a les bases de dades de Thomson Reuters, que és el seu proveïdor) menys de 1.000 articles entre 2006 i 2010 (una mitjana de 200 articles anuals).
No obstant això, en determinats casos excepcionals, s’han inclòs institucions amb un llindar inferior a 200 publicacions. És el cas d’universitats enfocades a disciplines que tenen habitualment un baix volum de publicacions, com és el cas de les enginyeries, les arts i les humanitats.
Càlcul de la puntuació final
Per a calcular la puntuació total del rànking fan una primera conversió dels resultats de cada indicador (amb excepció dels de les dues enquestes de reputació) a un nou valor normalitzat per tal de permetre combinar després valors de variables molt diferents. Aquest valor normalitzat, que anomenen “Z-resultat”, l’obtenen a partir de la posició relativa de cada valor dins d’una escala obtinguda amb la desviació standard del conjunt. A partir de la combinació d’aquets nous resultats, obtenen la puntuació final. Pel que fa a aquesta, si una Universitat X té una puntuació de 98 vol dir que, si agaféssim a l’atzar qualsevol altra institució, el 98% de les vegades aquesta segona institució es trobaria en una posició inferior.
Obtenció de dades
Amb excepció de les dades obtingudes de la base de dades Web of Science (Thomson Reuters) i de les enquestes de reputació, la resta de dades són facilitades per les pròpies institucions. Si, excepcionalment, no es disposa d’alguna d’aquestes dades, i afecta a un indicador amb un baix pes específic, introdueixen com a valor estimat el que es troba entre la mitjana dels valors obtinguts i el valor més baix, és a dir, el valor que correspon al centil 25. D’aquesta manera, si bé no es penalitza totalment la institució amb un resultat igual a 0, tampoc en surt beneficiada per no haver facilitat aquella informació.
Exclusions
Els editors no han tingut en compte universitats que no ofereixin estudis de grau, llicenciatura o equivalent, o també si la seva formació està orientada a un únic camp molt específic, o si ha publicat (a les bases de dades de Thomson Reuters, que és el seu proveïdor) menys de 1.000 articles entre 2006 i 2010 (una mitjana de 200 articles anuals).
No obstant això, en determinats casos excepcionals, s’han inclòs institucions amb un llindar inferior a 200 publicacions. És el cas d’universitats enfocades a disciplines que tenen habitualment un baix volum de publicacions, com és el cas de les enginyeries, les arts i les humanitats.
Càlcul de la puntuació final
Per a calcular la puntuació total del rànking fan una primera conversió dels resultats de cada indicador (amb excepció dels de les dues enquestes de reputació) a un nou valor normalitzat per tal de permetre combinar després valors de variables molt diferents. Aquest valor normalitzat, que anomenen “Z-resultat”, l’obtenen a partir de la posició relativa de cada valor dins d’una escala obtinguda amb la desviació standard del conjunt. A partir de la combinació d’aquets nous resultats, obtenen la puntuació final. Pel que fa a aquesta, si una Universitat X té una puntuació de 98 vol dir que, si agaféssim a l’atzar qualsevol altra institució, el 98% de les vegades aquesta segona institució es trobaria en una posició inferior.
Obtenció de dades
Amb excepció de les dades obtingudes de la base de dades Web of Science (Thomson Reuters) i de les enquestes de reputació, la resta de dades són facilitades per les pròpies institucions. Si, excepcionalment, no es disposa d’alguna d’aquestes dades, i afecta a un indicador amb un baix pes específic, introdueixen com a valor estimat el que es troba entre la mitjana dels valors obtinguts i el valor més baix, és a dir, el valor que correspon al centil 25. D’aquesta manera, si bé no es penalitza totalment la institució amb un resultat igual a 0, tampoc en surt beneficiada per no haver facilitat aquella informació.