THE (Times Higher Education) World University Rankings 2012
| Informació general | Indicadors | Metodologia | Resultats i anàlisi |
Metodologia emprada en l'elaboració del rànquing
Canvis de metodologia a la nova edició
Malgrat el curs 2011-2012 correspon al 8è any en el que Times Higher Education publica el seu rànquing, donat que al 2010-2011 van modificar el sistema d’indicadors aquesta edició pot ser considerada la segona de la nova sèrie de rànquings. No obstant això, l’edició 2011-2012 incorpora també algunes modificacions pel que fa a la metodologia i indicadors, cosa que no ha d’invalidar la comparació respecte l’edició anterior.
Si bé l’actual sistema contempla també 13 indicadors, n’incorpora un de nou i en descarta un de l’edició anterior. L’indicador que apareix per primera vegada a aquesta edició és la “Ràtio de coautoria internacional a les publicacions científiques”, a l’àmbit internacional. L’indicador del que es prescindeix estava a l’àmbit de la recerca i és la “Ràtio entre ingressos per recerca provinents de fons públics i ingressos totals per recerca”; la seva eliminació es fonamenta en problemes de comparabilitat de les dades entre països.
Així mateix, el pes ponderat de sis dels tretze indicadors ha patit lleugeres modificacions a l’actual edició. És el cas de l’impacte de les citacions, la ràtio entre personal estranger i personal autòcton, la ràtio entre estudiants estrangers i estudiants autòctons, l’enquesta de reputació de la recerca, els ingressos per recerca i els documents científics publicats per PDI.
El tercer canvi que han incorporat és la normalització d’un seguit d’indicadors amb l’objectiu d’eliminar biaixos derivats de la dimensió de la institució o del camp temàtic que s’està analitzant. Un exemple en seria l’indicador de la productivitat científica, que normalitza el número total de documents que una universitat publica per la mida de la institució.
Exclusions
No s’han tingut en compte universitats que no ofereixin estudis de grau, llicenciatura o equivalent, o també si la seva formació està orientada a un únic camp molt específic, o si ha publicat (a les bases de dades de Thomson Reuters, que és el seu proveïdor) menys de 1.000 articles entre 2005 i 2009 (una mitjana de 200 articles anuals).
No obstant això, en determinats casos excepcionals, s’han inclòs institucions amb un llindar inferior a 200 publicacions. És el cas d’universitats enfocades a disciplines que tenen habitualment un baix volum de publicacions, com és el cas de les enginyeries, les arts i les humanitats.
Càlcul de la puntuació final
Per a calcular la puntuació total del rànking fan una primera conversió dels resultats de cada indicador (amb excepció dels de les dues enquestes de reputació) a un nou valor normalitzat per tal de permetre combinar després valors de variables molt diferents. Aquest valor normalitzat (que anomenen “Z-resultat”), l’obtenen a partir de la posició relativa de cada valor dins d’una escala obtinguda amb la desviació standard del conjunt. A partir de la combinació d’aquets nous resultats, obtenen la puntuació final. Pel que fa a aquesta, si una Universitat X té una puntuació de 98 vol dir que, si agaféssim a l’atzar qualsevol altra institució, el 98% de les vegades aquesta segona institució es trobaria en una posició inferior.
Obtenció de dades
Amb excepció de les dades obtingudes de la base de dades Web of Science (Thomson Reuters) i de les enquestes de reputació, la resta de dades són facilitades per les pròpies institucions. Si, excepcionalment, no es disposa d’alguna d’aquestes dades, i afecta a un indicador amb un baix pes específic, introdueixen com a valor estimat el que es troba entre la mitjana dels valors obtinguts i el valor més baix, és a dir, el valor que correspon al centil 25. D’aquesta manera, si bé no es penalitza totalment la institució amb un resultat igual a 0, tampoc en surt beneficiada per no haver facilitat aquella informació.
Malgrat el curs 2011-2012 correspon al 8è any en el que Times Higher Education publica el seu rànquing, donat que al 2010-2011 van modificar el sistema d’indicadors aquesta edició pot ser considerada la segona de la nova sèrie de rànquings. No obstant això, l’edició 2011-2012 incorpora també algunes modificacions pel que fa a la metodologia i indicadors, cosa que no ha d’invalidar la comparació respecte l’edició anterior.
Si bé l’actual sistema contempla també 13 indicadors, n’incorpora un de nou i en descarta un de l’edició anterior. L’indicador que apareix per primera vegada a aquesta edició és la “Ràtio de coautoria internacional a les publicacions científiques”, a l’àmbit internacional. L’indicador del que es prescindeix estava a l’àmbit de la recerca i és la “Ràtio entre ingressos per recerca provinents de fons públics i ingressos totals per recerca”; la seva eliminació es fonamenta en problemes de comparabilitat de les dades entre països.
Així mateix, el pes ponderat de sis dels tretze indicadors ha patit lleugeres modificacions a l’actual edició. És el cas de l’impacte de les citacions, la ràtio entre personal estranger i personal autòcton, la ràtio entre estudiants estrangers i estudiants autòctons, l’enquesta de reputació de la recerca, els ingressos per recerca i els documents científics publicats per PDI.
El tercer canvi que han incorporat és la normalització d’un seguit d’indicadors amb l’objectiu d’eliminar biaixos derivats de la dimensió de la institució o del camp temàtic que s’està analitzant. Un exemple en seria l’indicador de la productivitat científica, que normalitza el número total de documents que una universitat publica per la mida de la institució.
Exclusions
No s’han tingut en compte universitats que no ofereixin estudis de grau, llicenciatura o equivalent, o també si la seva formació està orientada a un únic camp molt específic, o si ha publicat (a les bases de dades de Thomson Reuters, que és el seu proveïdor) menys de 1.000 articles entre 2005 i 2009 (una mitjana de 200 articles anuals).
No obstant això, en determinats casos excepcionals, s’han inclòs institucions amb un llindar inferior a 200 publicacions. És el cas d’universitats enfocades a disciplines que tenen habitualment un baix volum de publicacions, com és el cas de les enginyeries, les arts i les humanitats.
Càlcul de la puntuació final
Per a calcular la puntuació total del rànking fan una primera conversió dels resultats de cada indicador (amb excepció dels de les dues enquestes de reputació) a un nou valor normalitzat per tal de permetre combinar després valors de variables molt diferents. Aquest valor normalitzat (que anomenen “Z-resultat”), l’obtenen a partir de la posició relativa de cada valor dins d’una escala obtinguda amb la desviació standard del conjunt. A partir de la combinació d’aquets nous resultats, obtenen la puntuació final. Pel que fa a aquesta, si una Universitat X té una puntuació de 98 vol dir que, si agaféssim a l’atzar qualsevol altra institució, el 98% de les vegades aquesta segona institució es trobaria en una posició inferior.
Obtenció de dades
Amb excepció de les dades obtingudes de la base de dades Web of Science (Thomson Reuters) i de les enquestes de reputació, la resta de dades són facilitades per les pròpies institucions. Si, excepcionalment, no es disposa d’alguna d’aquestes dades, i afecta a un indicador amb un baix pes específic, introdueixen com a valor estimat el que es troba entre la mitjana dels valors obtinguts i el valor més baix, és a dir, el valor que correspon al centil 25. D’aquesta manera, si bé no es penalitza totalment la institució amb un resultat igual a 0, tampoc en surt beneficiada per no haver facilitat aquella informació.