Scimago Institutions Rankings - SIR World Report Edició del 2017
| Informació general | Indicadors | Metodologia | Resultats i anàlisi |
Metodologia emprada en l'elaboració del rànquing
El criteri per incloure una institució és que tingui publicats més de 100 documents a Scopus el darrer any de la sèrie temporal analitzada. Un total de 5.250 universitats reuneixen aquest requisit al rànquing 2017.
Scopus és la font de les dades dels indicadors bibliomètrics, PATSAT dels d’innovació i Google i Ahrefs dels referits a la visibilitat web.
Les dades analitzades fan referència, normalment, a un període de cinc anys, sent l’últim dos anys anteriors al de l’edició. Així, per exemple, el rànquing 2017 analitza dades del període 2011-2015. Aquest criteri no s’aplica als indicadors referits a la visibilitat web que es calculen només pel darrer any.
La majoria dels indicadors utilitzats pel rànquing SIR estan influïts per la grandària de la institució; els únics que no ho estan són els d’Impacte Normalitzat i Impacte Tecnològic.
En canvi, a la metodologia utilitzada fins el 2014 (a l’any 2015 no hi va haver cap edició), els indicadors Col·laboració internacional (IC), Publicacions en revistes del 1Q, Excel·lència, Lideratge científic i Excel·lència amb lideratge eren proporcions.
El rànquing SIR classifica institucions acadèmiques i de recerca de tot el món a partir d’un indicador de síntesi que combina els resultats obtinguts a tres blocs de variables, com s’ha vist a l’apartat “Indicadors”: un vinculat a la recerca, un altre a la innovació i un darrer a l’impacte social, que els editors mesuren a partir de la visibilitat web de les institucions.
Els resultats de l’indicador compost es normalitzen del 0 al 100, si bé aquests valors no es donen a conèixer, ni per àmbits ni per indicadors, sinó només la posició global de les institucions. Aquesta circumstància impedeix qualsevol mena d’anàlisi dirigit a entendre l’ordenació que es presenta i/o les variacions al llarg del temps.
Scopus és la font de les dades dels indicadors bibliomètrics, PATSAT dels d’innovació i Google i Ahrefs dels referits a la visibilitat web.
Les dades analitzades fan referència, normalment, a un període de cinc anys, sent l’últim dos anys anteriors al de l’edició. Així, per exemple, el rànquing 2017 analitza dades del període 2011-2015. Aquest criteri no s’aplica als indicadors referits a la visibilitat web que es calculen només pel darrer any.
La majoria dels indicadors utilitzats pel rànquing SIR estan influïts per la grandària de la institució; els únics que no ho estan són els d’Impacte Normalitzat i Impacte Tecnològic.
En canvi, a la metodologia utilitzada fins el 2014 (a l’any 2015 no hi va haver cap edició), els indicadors Col·laboració internacional (IC), Publicacions en revistes del 1Q, Excel·lència, Lideratge científic i Excel·lència amb lideratge eren proporcions.
El rànquing SIR classifica institucions acadèmiques i de recerca de tot el món a partir d’un indicador de síntesi que combina els resultats obtinguts a tres blocs de variables, com s’ha vist a l’apartat “Indicadors”: un vinculat a la recerca, un altre a la innovació i un darrer a l’impacte social, que els editors mesuren a partir de la visibilitat web de les institucions.
Els resultats de l’indicador compost es normalitzen del 0 al 100, si bé aquests valors no es donen a conèixer, ni per àmbits ni per indicadors, sinó només la posició global de les institucions. Aquesta circumstància impedeix qualsevol mena d’anàlisi dirigit a entendre l’ordenació que es presenta i/o les variacions al llarg del temps.