QS World University Rankings by Subject Edició del 2013
| Informació general | Indicadors | Metodologia | Resultats i anàlisi |
Metodologia emprada en l'elaboració del rànquing
L’elaboració del QS World University Ranking by Subject parteix de la premissa de que els estudiants decideixen primer què volen estudiar i és un cop feta aquesta elecció quan inicien la recerca sobre quina és la institució on volen fer-ho. Per tal de facilitar la presa de decisions dels estudiants internacionals, és pel que el rànquing QS by Subject vol facilitar informació sobre l’eficiència de les institucions pormenoritzada per camps.
De fet, el propi QS valora que, amb el temps, aquestes classificacions temàtiques seran molt més importants que els rànquings que ofereixen un posicionament global de la institució.
Criteris de selecció d’indicadors, camps i institucions
Si bé qualsevol rànquing internacional s’enfronta a reptes de diferent tipus relatius als nivells de disponibilitat i aplicabilitat de les dades, aquests és fan encara més evidents quan es vol obtenir la informació per camps disciplinars.
Per aquest motiu, el nombre d’indicadors del QS World University Rankings by Subject s’ha reduït respecte els del QS World Univeristy Ranking general, i ha inclòs només aquells que eviten la participació directa de les institucions i que poden ser fiables estratificats per àrees disciplinars.
A l’apartat “Indicadors” d’aquest Observatori s’indica quines són les quatre variables que compleixen aquests requisits i que han estat seleccionades.
Pel que fa a l’enquesta de reputació entre acadèmics, a la informació facilitada a aquest apartat cal afegir que d’acord amb l’última informació disponible a la web del rànquing es va obtenir més de 33 mil respostes. Més de 16 mil són les obtingudes per l’enquesta de reputació entre ocupadors, segons la mateixa font.
D’altra banda, la informació bibliomètrica per a calcular els indicadors “Citacions per document” i “H-Index” correspon a les publicacions i citacions realitzades entre els anys 2006 i 2010 a les revistes de la base de dades Scopus que pertanyen als camps disciplinars seleccionats.
Així doncs, a l’hora de decidir quins camps analitzar, s’han tingut en compte criteris com, per exemple, que aquell camp concret hagi obtingut un nombre suficient de respostes a les enquestes de reputació, i que els indicadors disponibles siguin apropiats i eficaços per a posar de relleu l’excel•lència en la disciplina.
Pel que fa a les institucions, per ser inclosa a les diferents classificacions s’ha tingut en compte que :
- Hagi atret més de 20 respostes a les enquestes d’acadèmics i d’ocupadors.
- Faci més de cinc anys que publiquen documents en revistes vinculades a la disciplina
- Ofereixi programes de Grau i Màster en la disciplina
Ponderació variable dels indicadors en funció del camp
Finalment, es considera que les particularitats de cada disciplina fan recomanable que s’atorguin pesos ponderats variables als indicadors, en funció del camp.
Així, donat que les taxes de citació són molt més grans a les ciències biològiques i a les ciències naturals que a les ciències socials o a les arts i humanitats, hi ha moltes més dades a les primeres que a les segones, motiu pel qual es valora que no seria adequat posar el mateix èmfasi a les cites en medecina que a les de literatura, per exemple.
Tot seguit oferirem informació sobre els pesos ponderats que tenen els indicadors en els sis camps que, per afinitat disciplinar, tractarem a l’apartat “Resultat i Anàlisi” d’aquest Observatori:
- Ciències de la Computació i Sistemes d’Informació: Acadèmic 40 %; Ocupadors 30 %; Citacions 15 %; H-Index 15 %
- Enginyeria Civil i Estructural: Acadèmic 50% ; Ocupadors 30% ; Citacions 10% ; H-Index 10%
- Enginyeria de Telecomunicacions, Elèctrica i electrònica: Acadèmic 40 % ; Ocupadors 30 % ; Citacions 15 % ; H-Index 15 %
- Enginyeria Mecànica, Aeronàutica i Industrial: Acadèmic 40% ; Ocupadors 30% ; Citacions 15% ; H-Index 15 %
- Matemàtiques: Acadèmic 40% ; Ocupadors 20% ; Citacions 20% ; H-Index 20%.
- Estadística i Investigació Operativa: Acadèmic 60 %; Ocupadors 10 % ; Citacions 15 % ; H-Index 15 %
De fet, el propi QS valora que, amb el temps, aquestes classificacions temàtiques seran molt més importants que els rànquings que ofereixen un posicionament global de la institució.
Criteris de selecció d’indicadors, camps i institucions
Si bé qualsevol rànquing internacional s’enfronta a reptes de diferent tipus relatius als nivells de disponibilitat i aplicabilitat de les dades, aquests és fan encara més evidents quan es vol obtenir la informació per camps disciplinars.
Per aquest motiu, el nombre d’indicadors del QS World University Rankings by Subject s’ha reduït respecte els del QS World Univeristy Ranking general, i ha inclòs només aquells que eviten la participació directa de les institucions i que poden ser fiables estratificats per àrees disciplinars.
A l’apartat “Indicadors” d’aquest Observatori s’indica quines són les quatre variables que compleixen aquests requisits i que han estat seleccionades.
Pel que fa a l’enquesta de reputació entre acadèmics, a la informació facilitada a aquest apartat cal afegir que d’acord amb l’última informació disponible a la web del rànquing es va obtenir més de 33 mil respostes. Més de 16 mil són les obtingudes per l’enquesta de reputació entre ocupadors, segons la mateixa font.
D’altra banda, la informació bibliomètrica per a calcular els indicadors “Citacions per document” i “H-Index” correspon a les publicacions i citacions realitzades entre els anys 2006 i 2010 a les revistes de la base de dades Scopus que pertanyen als camps disciplinars seleccionats.
Així doncs, a l’hora de decidir quins camps analitzar, s’han tingut en compte criteris com, per exemple, que aquell camp concret hagi obtingut un nombre suficient de respostes a les enquestes de reputació, i que els indicadors disponibles siguin apropiats i eficaços per a posar de relleu l’excel•lència en la disciplina.
Pel que fa a les institucions, per ser inclosa a les diferents classificacions s’ha tingut en compte que :
- Hagi atret més de 20 respostes a les enquestes d’acadèmics i d’ocupadors.
- Faci més de cinc anys que publiquen documents en revistes vinculades a la disciplina
- Ofereixi programes de Grau i Màster en la disciplina
Ponderació variable dels indicadors en funció del camp
Finalment, es considera que les particularitats de cada disciplina fan recomanable que s’atorguin pesos ponderats variables als indicadors, en funció del camp.
Així, donat que les taxes de citació són molt més grans a les ciències biològiques i a les ciències naturals que a les ciències socials o a les arts i humanitats, hi ha moltes més dades a les primeres que a les segones, motiu pel qual es valora que no seria adequat posar el mateix èmfasi a les cites en medecina que a les de literatura, per exemple.
Tot seguit oferirem informació sobre els pesos ponderats que tenen els indicadors en els sis camps que, per afinitat disciplinar, tractarem a l’apartat “Resultat i Anàlisi” d’aquest Observatori:
- Ciències de la Computació i Sistemes d’Informació: Acadèmic 40 %; Ocupadors 30 %; Citacions 15 %; H-Index 15 %
- Enginyeria Civil i Estructural: Acadèmic 50% ; Ocupadors 30% ; Citacions 10% ; H-Index 10%
- Enginyeria de Telecomunicacions, Elèctrica i electrònica: Acadèmic 40 % ; Ocupadors 30 % ; Citacions 15 % ; H-Index 15 %
- Enginyeria Mecànica, Aeronàutica i Industrial: Acadèmic 40% ; Ocupadors 30% ; Citacions 15% ; H-Index 15 %
- Matemàtiques: Acadèmic 40% ; Ocupadors 20% ; Citacions 20% ; H-Index 20%.
- Estadística i Investigació Operativa: Acadèmic 60 %; Ocupadors 10 % ; Citacions 15 % ; H-Index 15 %