CWTS Leiden Ranking Edició del 2023
| Informació general | Indicadors | Metodologia | Resultats i anàlisi |
Metodologia emprada en l'elaboració del rànquing
Aquest rànquing se centra en l’avaluació de la producció científica de les institucions a partir de l’anàlisi d’un ampli ventall d’indicadors bibliomètrics obtinguts de les bases de dades de la Web of Science . Els indicadors es troben agrupats en quatre categories: Impacte (Citacions), Col·laboració Científica (coautories), Open Acces i Gènere.
Per a ser classificades, les institucions han de tenir durant el quadrienni 2018-2021 més de 800 articles i/o recensions considerats core publications , indexats a la Web of Science. El número d’institucions posicionades ha anat augmentant amb els anys, passant de les 750 de l’edició 2015 a les 1411 de l’actual. El motiu d’aquest augment d’institucions posicionades es deu, si més no, a la reducció del llindar mínim de publicacions, que fins el 2019 era de 1.000, enlloc de 800.
El rànquing Leiden facilita els resultats tant a nivell global d’institució com desagregats per cinc camps temàtics: Ciències Biomèdiques i de la Salut; Ciències de la Terra i de la Vida; Matemàtiques i Ciències de la Computació; Física i Enginyeria, Ciències Socials i Humanitats. Si alguna publicació pertany a dos o més camps, la puntuació es reparteix de manera equiponderada entre els mateixos.
El darrer període analitzat té en compte les publicacions del quadrienni 2018-2021, i les cites rebudes fins finals del 2022, autocites excloses. No obstant això, d’ençà del 2006 que en cada nova edició del rànquing els editors recalculen la informació històrica, amb les dades vigents a la Web of Science en el moment de la darrera explotació.
Com en edicions anteriors, el rànquing ofereix els indicadors vinculats a Impacte (citacions) de dues maneres diferents: donant el mateix valor a totes les publicacions, sigui quin sigui el número i filiacions dels autors, i ponderant el resultat segons aquests dos factors. Aquest darrer cas es coneix com a modalitat “fraccionada”, i és la que apareix per defecte al web, tot i que es pot canviar.
Per acabar, els editors no calculen cap indicador de síntesi a partir del qual posicionar les institucions en una classificació única, de manera que hi ha tantes llistes com variables considerades. Malgrat aquest criteri, la llista que apareix per defecte quan s’accedeix al rànquing és la de l’indicador P (número de publicacions, fraccionat) de l’àmbit d’Impacte Científic, de manera que és aquest el que s’acostuma a utilitzar a l’hora d’oferir els resultats d’aquest rànquing.
Per a ser classificades, les institucions han de tenir durant el quadrienni 2018-2021 més de 800 articles i/o recensions considerats core publications , indexats a la Web of Science. El número d’institucions posicionades ha anat augmentant amb els anys, passant de les 750 de l’edició 2015 a les 1411 de l’actual. El motiu d’aquest augment d’institucions posicionades es deu, si més no, a la reducció del llindar mínim de publicacions, que fins el 2019 era de 1.000, enlloc de 800.
El rànquing Leiden facilita els resultats tant a nivell global d’institució com desagregats per cinc camps temàtics: Ciències Biomèdiques i de la Salut; Ciències de la Terra i de la Vida; Matemàtiques i Ciències de la Computació; Física i Enginyeria, Ciències Socials i Humanitats. Si alguna publicació pertany a dos o més camps, la puntuació es reparteix de manera equiponderada entre els mateixos.
El darrer període analitzat té en compte les publicacions del quadrienni 2018-2021, i les cites rebudes fins finals del 2022, autocites excloses. No obstant això, d’ençà del 2006 que en cada nova edició del rànquing els editors recalculen la informació històrica, amb les dades vigents a la Web of Science en el moment de la darrera explotació.
Com en edicions anteriors, el rànquing ofereix els indicadors vinculats a Impacte (citacions) de dues maneres diferents: donant el mateix valor a totes les publicacions, sigui quin sigui el número i filiacions dels autors, i ponderant el resultat segons aquests dos factors. Aquest darrer cas es coneix com a modalitat “fraccionada”, i és la que apareix per defecte al web, tot i que es pot canviar.
Per acabar, els editors no calculen cap indicador de síntesi a partir del qual posicionar les institucions en una classificació única, de manera que hi ha tantes llistes com variables considerades. Malgrat aquest criteri, la llista que apareix per defecte quan s’accedeix al rànquing és la de l’indicador P (número de publicacions, fraccionat) de l’àmbit d’Impacte Científic, de manera que és aquest el que s’acostuma a utilitzar a l’hora d’oferir els resultats d’aquest rànquing.