CWTS Leiden Ranking Edició del 2020
| Informació general | Indicadors | Metodologia | Resultats i anàlisi |
Metodologia emprada en l'elaboració del rànquing
El Ranking Leiden se centra en l’avaluació de la producció científica de les institucions a partir de l’anàlisi d’un ampli ventall d’indicadors bibliomètrics. A les tradicionals agrupacions per Impacte (Citacions) i Col·laboració Científica (coautories), des de l’any passat que s’hi han incorporat les d’Open Acces i Gènere.
Per a ser classificades, les institucions han de tenir més de 800 articles i/o recensions en revistes core-jounals indexades a la Web of Science durant el període que analitzen. Els autors consideren core-journals les revistes publicades en anglès, amb gran ressò internacional i àmpliament referenciades per altres revistes de les mateixes característiques. Les bases de dades de la Web of Science tingudes en compte són són Science Citation Index Expanded, Social Sciences Citation Index i Arts & Humanities Citation Index.
El número d’institucions posicionades ha anat augmentant des de 750 a l’edició 2015 fins a 1.176 a l’actual; el motiu d’aquesta darrera ampliació es deu principalment a la reducció del llindar mínim de publicacions, que ha passat de 1.000 als 800 esmentats més amunt.
Els resultats es faciliten desagregats en cinc camps temàtics: Ciències Biomèdiques i de la Salut; Ciències de la Terra i de la Vida; Matemàtiques i Ciències de la Computació; Física i Enginyeria, Ciències Socials i Humanitats i una primera llista que els integra tots. Si alguna publicació pertany a dos o més camps es reparteix la puntació de manera equiponderada (per exemple, si pertany a dos camps, s’aplica 0,5 a cada camp).
El darrer període analitzat té en compte les publicacions del quadrienni 2015-2018 així com les cites rebudes fins finals del 2019, autocites excloses. En cada nova edició els editors ofereixen tant els resultats del darrer quadrienni com els dels quadriennis precedents, és a dir, recalculen informació d’edicions anteriors d’acord amb les dades vigents a la Web of Science.
Com en anys anteriors, el rànquing ofereix els indicadors vinculats a Impacte (citacions) de dues maneres diferents: donant el mateix valor a totes les publicacions sigui quin sigui el número i filiació dels autors que hi participen, o bé ponderant-ho a partir aquests dos elements. Els resultats d’aquesta darrera opció, que es coneix com a modalitat “fraccionada”, és la que el rànquing presenta per defecte, tot i que es pot modificar.
Els editors no calculen cap indicador de síntesi a partir del qual posicionar les institucions en una única llista, de manera que hi ha tantes llistes com variables analitzades. No obstant això, quan s’accedeix al rànquing la llista que apareix per defecte és la de l’indicador P (número de publicacions, fraccionat) de l’àmbit d’Impacte, de manera és aquest el que s’ha acabat utilitzant per un ampli ventall d’universitats a l’hora d’oferir un únic resultat en aquest rànquing, i és el que es presenta a l’apartat “Resultats i anàlisi” d’aquest Observatori.
Per a ser classificades, les institucions han de tenir més de 800 articles i/o recensions en revistes core-jounals indexades a la Web of Science durant el període que analitzen. Els autors consideren core-journals les revistes publicades en anglès, amb gran ressò internacional i àmpliament referenciades per altres revistes de les mateixes característiques. Les bases de dades de la Web of Science tingudes en compte són són Science Citation Index Expanded, Social Sciences Citation Index i Arts & Humanities Citation Index.
El número d’institucions posicionades ha anat augmentant des de 750 a l’edició 2015 fins a 1.176 a l’actual; el motiu d’aquesta darrera ampliació es deu principalment a la reducció del llindar mínim de publicacions, que ha passat de 1.000 als 800 esmentats més amunt.
Els resultats es faciliten desagregats en cinc camps temàtics: Ciències Biomèdiques i de la Salut; Ciències de la Terra i de la Vida; Matemàtiques i Ciències de la Computació; Física i Enginyeria, Ciències Socials i Humanitats i una primera llista que els integra tots. Si alguna publicació pertany a dos o més camps es reparteix la puntació de manera equiponderada (per exemple, si pertany a dos camps, s’aplica 0,5 a cada camp).
El darrer període analitzat té en compte les publicacions del quadrienni 2015-2018 així com les cites rebudes fins finals del 2019, autocites excloses. En cada nova edició els editors ofereixen tant els resultats del darrer quadrienni com els dels quadriennis precedents, és a dir, recalculen informació d’edicions anteriors d’acord amb les dades vigents a la Web of Science.
Com en anys anteriors, el rànquing ofereix els indicadors vinculats a Impacte (citacions) de dues maneres diferents: donant el mateix valor a totes les publicacions sigui quin sigui el número i filiació dels autors que hi participen, o bé ponderant-ho a partir aquests dos elements. Els resultats d’aquesta darrera opció, que es coneix com a modalitat “fraccionada”, és la que el rànquing presenta per defecte, tot i que es pot modificar.
Els editors no calculen cap indicador de síntesi a partir del qual posicionar les institucions en una única llista, de manera que hi ha tantes llistes com variables analitzades. No obstant això, quan s’accedeix al rànquing la llista que apareix per defecte és la de l’indicador P (número de publicacions, fraccionat) de l’àmbit d’Impacte, de manera és aquest el que s’ha acabat utilitzant per un ampli ventall d’universitats a l’hora d’oferir un únic resultat en aquest rànquing, i és el que es presenta a l’apartat “Resultats i anàlisi” d’aquest Observatori.