CWTS Leiden Ranking Edició del 2017
| Informació general | Indicadors | Metodologia | Resultats i anàlisi |
Metodologia emprada en l'elaboració del rànquing
El rànquing Leiden es centra en l’avaluació de la producció científica de les institucions, a partir de l’anàlisi d’una selecció d’indicadors bibliomètrics. Les bases de dades de referència són la Science Citation Index Expanded, la Social Sciences Citation Index, i l’Arts & Humanities Citation Index, de la Web of Science, de Clarivate Analytics.
Durant els últims anys ha anat incrementant el número d’institucions posicionades, passant de 750 el 2015 a 842 el 2016 i arribant fins a 902 en aquesta edició. Aquests canvis es deuen al fet de deixar d’aplicar un llindar màxim al número d’institucions posicionades, com es feia abans, i publicar informació per a totes les institucions que tenen més de 1.000 publicacions indexades a les bases de dades que analitza (2012-2015).
El rànquing no té en compte tots els tipus de publicacions. Es consideren només les recensions i els articles publicats en revistes que els autors anomenen core-journals i que tenen com a característiques el fet d’utilitzar l’anglès, tenir ressò internacional i estar àmpliament referenciades per altres revistes amb les mateixes condicions.
El rànquing analitza els resultats de cinc camps temàtics, tot i que treu també una llista considerant tots els camps: Ciències Biomèdiques i de la Salut, Ciències de la Terra i de la Vida, Matemàtiques i Ciències de la Computació, Física i Enginyeria i, finalment, Ciències Socials i Humanitats. Si una publicació pertany a més d’un camp, s’hi assigna de manera fraccionada.
La classificació de publicacions als diferents camps es realitza a través d’una sèrie d’operacions progressives, a partir de l’anàlisi del que els autors anomenen micro-camps, dels que enguany n’han identificat 4.003. Aquests micro-camps s’assignen a alguna de les categories de les revistes de la WoS. La relació entre aquestes i els cinc camps analitzats es pot consultar seguint aquest enllaç: http://goo.gl/ofpsfQ
Com altres anys, la llista posa en evidència que les agrupacions per àrees engloben temàtiques no sempre del tot evidents; així, a l’àrea de Matemàtiques i Ciències de la Computació s’analitza informació de Matemàtiques i Enginyeries de l’àmbit TIC i de l’Automàtica, com ara Matemàtiques i Estadística, Telecomunicacions, Elèctrica i Electrònica o Robòtica.
En la de Física i Enginyeria, es tenen en compte, a més de la Física, les Enginyeries Aeroespacial, Civil, Industrial, de Materials, Minera i Naval.
Els indicadors analitzats s’agrupen en dos grans àmbits, Impacte i Col·laboració Científica i, en ambdós casos es calculen o bé considerant els valors absoluts o bé relativitzant aquests valors pel número de publicacions.
El rànquing no ofereix cap indicador de síntesi a partir del que obtenir una única llista d’institucions, de manera que hi ha tantes llistes com indicadors i camps analitzats.
No obstant això, les llistes apareixen ordenades per defecte per l’indicador P, Número de publicacions, de manera que és aquest criteri el que es seguirà per facilitar la informació dels resultats a l’apartat “Resultats i Anàlisi”, canviant el criteri d’altres anys, quan l’indicador que utilitzaven per defecte els editors era el PP Top 10%.
Durant els últims anys ha anat incrementant el número d’institucions posicionades, passant de 750 el 2015 a 842 el 2016 i arribant fins a 902 en aquesta edició. Aquests canvis es deuen al fet de deixar d’aplicar un llindar màxim al número d’institucions posicionades, com es feia abans, i publicar informació per a totes les institucions que tenen més de 1.000 publicacions indexades a les bases de dades que analitza (2012-2015).
El rànquing no té en compte tots els tipus de publicacions. Es consideren només les recensions i els articles publicats en revistes que els autors anomenen core-journals i que tenen com a característiques el fet d’utilitzar l’anglès, tenir ressò internacional i estar àmpliament referenciades per altres revistes amb les mateixes condicions.
El rànquing analitza els resultats de cinc camps temàtics, tot i que treu també una llista considerant tots els camps: Ciències Biomèdiques i de la Salut, Ciències de la Terra i de la Vida, Matemàtiques i Ciències de la Computació, Física i Enginyeria i, finalment, Ciències Socials i Humanitats. Si una publicació pertany a més d’un camp, s’hi assigna de manera fraccionada.
La classificació de publicacions als diferents camps es realitza a través d’una sèrie d’operacions progressives, a partir de l’anàlisi del que els autors anomenen micro-camps, dels que enguany n’han identificat 4.003. Aquests micro-camps s’assignen a alguna de les categories de les revistes de la WoS. La relació entre aquestes i els cinc camps analitzats es pot consultar seguint aquest enllaç: http://goo.gl/ofpsfQ
Com altres anys, la llista posa en evidència que les agrupacions per àrees engloben temàtiques no sempre del tot evidents; així, a l’àrea de Matemàtiques i Ciències de la Computació s’analitza informació de Matemàtiques i Enginyeries de l’àmbit TIC i de l’Automàtica, com ara Matemàtiques i Estadística, Telecomunicacions, Elèctrica i Electrònica o Robòtica.
En la de Física i Enginyeria, es tenen en compte, a més de la Física, les Enginyeries Aeroespacial, Civil, Industrial, de Materials, Minera i Naval.
Els indicadors analitzats s’agrupen en dos grans àmbits, Impacte i Col·laboració Científica i, en ambdós casos es calculen o bé considerant els valors absoluts o bé relativitzant aquests valors pel número de publicacions.
El rànquing no ofereix cap indicador de síntesi a partir del que obtenir una única llista d’institucions, de manera que hi ha tantes llistes com indicadors i camps analitzats.
No obstant això, les llistes apareixen ordenades per defecte per l’indicador P, Número de publicacions, de manera que és aquest criteri el que es seguirà per facilitar la informació dels resultats a l’apartat “Resultats i Anàlisi”, canviant el criteri d’altres anys, quan l’indicador que utilitzaven per defecte els editors era el PP Top 10%.