CWTS Leiden Ranking Edició del 2016
| Informació general | Indicadors | Metodologia | Resultats i anàlisi |
Metodologia emprada en l'elaboració del rànquing
Aquest rànquing es focalitza en l’anàlisi de la recerca científica a través de tota una bateria d’indicadors bibliomètrics.
L’edició 2016 caracteritza 842 institucions de tot el món. Aquest número suposa un increment respecte el de l’edició anterior, que va posicionar les 750 institucions amb major número de publicacions a la Web of Science (WoS). Enguany, aplicant un canvi de criteri, no s’ha considerat cap llindar màxim i s’han considerat totes les universitats amb més de 1.000 publicacions indexades a la WoS (període 2011-2014).
El rànquing, però, no té en compte tots els tipus de publicacions. Es consideren només les ressenyes i els articles publicats en revistes que els autors anomenen “core-journals” i que tenen com a característiques el fet d’utilitzar l’anglès, tenir ressò internacional i estar àmpliament referenciades per altres revistes amb les mateixes característiques.
El fet de no tenir en compte actes de congressos ni llibres suposa, segons els propis editors, una limitació important en certs camps com Ciències de la Computació, Enginyeria i Ciències Socials i Humanitats.
Pel que fa al nivell d’anàlisi, a més d’avaluar el conjunt de manera global, el rànquing estudia també els resultats de manera desagregada en cinc camps temàtics: Ciències Biomèdiques i de la Salut, Ciències de la Terra i de la Vida, Matemàtiques i Ciències de la Computació, Física i Enginyeria i, finalment, Ciències Socials i Humanitats. Si una publicació pertany a més d’un camp, s’hi assigna de manera fraccionada.
La classificació de publicacions als diferents camps es realitza a través d’una sèrie d’operacions progressives, a partir de l’anàlisi del que els autors anomenen micro-camps, dels que enguany n’han identificat 4.113. El resultat, entès com la relació entre les categories temàtiques de la WoS i els cinc camps analitzats, es pot consultar seguint aquest enllaç http://goo.gl/ofpsfQ
La llista posa en evidència, per dir algun exemple, que al camp de Matemàtiques i Ciències de la Computació s’hi inclouen matèries com ara Telecomunicacions, Enginyeria Elèctrica i Electrònica o també Enginyeria Industrial.
Els indicadors analitzats s’agrupen en dos grans àmbits, Impacte i Col·laboració científica. En ambdos casos es calculen o bé considerant els valors absoluts o bé relativitzant-los pel número de publicacions. En qualsevol cas, tots els indicadors referits a citacions, amb excepció dels TCS i MCS, estan normalitzats per camps científics.
Es consideren les citacions rebudes fins l’any següent al de finalització del quinquenni analitzat. És a dir, per exemple, si s’avaluen les publicacions del quinquenni 2011-2014, es tenen en compte les citacions fins finals del 2015.
Els indicadors d’Impacte es poden calcular tant de manera completa com fraccionada. En el primer cas, es dóna el mateix valor a totes les publicacions, amb independència del número d’autors que hi ha participat; en el segon, en canvi, es pondera el pes en funció d’aquest valor. Aquest darrer mètode és el que s’utilitza per defecte a Impacte, si bé es pot canviar, si es vol. Els indicadors de Col·laboració científica, en canvi, només faciliten els valors sense fraccionar.
A edicions anteriors apareixien també els indicadors P(ind) i PP(ind) que avaluaven el número i % de publicacions en col·laboració amb empreses, respectivament. Enguany els resultats d’aquests indicadors es publicaran de manera independent durant la tardor de 2016.
La publicació de resultats a la web del rànquing presenta en aquesta edició una sèrie de canvis i millores. Per una banda, a la presentació de llistes ordenades segons els resultats se li afegeixen dues noves alternatives, una basada en gràfiques i l’altra en mapes.
La primera permet visualitzar la posició de les universitats en gràfiques de dispersió considerant els valors de les dues variables que seleccioni l’usuari, amb l’única limitació de que pertanyin al mateix àmbit. Es pot veure quin comportament tenen -tot i que no s’ofereix cap índex de correlació- i quin lloc ocupa cada institució al núvol representat. La segona permet cartografiar els resultats per indicadors.
Per una altra banda, l’apartat que ofereix els resultats a través de llistes varia i no fa cap distinció entre indicadors depenents o independents de grandària, sinó que els presenta de manera conjunta; així mateix, l’indicador P (número de publicacions, fraccionat per la quantitat d’autors) substitueix a PP (Top 10%) “Percentatge de publicacions dins el 10% més citat” com a indicador per defecte, canviant el criteri d’anteriors edicions.
No obstant això, i per tal de mantenir la comparabilitat entre edicions, a l’apartat “Resultats i Anàlisi” d’aquest Observatori es seguiran oferint els resultats obtinguts per aquest indicador.
L’edició 2016 caracteritza 842 institucions de tot el món. Aquest número suposa un increment respecte el de l’edició anterior, que va posicionar les 750 institucions amb major número de publicacions a la Web of Science (WoS). Enguany, aplicant un canvi de criteri, no s’ha considerat cap llindar màxim i s’han considerat totes les universitats amb més de 1.000 publicacions indexades a la WoS (període 2011-2014).
El rànquing, però, no té en compte tots els tipus de publicacions. Es consideren només les ressenyes i els articles publicats en revistes que els autors anomenen “core-journals” i que tenen com a característiques el fet d’utilitzar l’anglès, tenir ressò internacional i estar àmpliament referenciades per altres revistes amb les mateixes característiques.
El fet de no tenir en compte actes de congressos ni llibres suposa, segons els propis editors, una limitació important en certs camps com Ciències de la Computació, Enginyeria i Ciències Socials i Humanitats.
Pel que fa al nivell d’anàlisi, a més d’avaluar el conjunt de manera global, el rànquing estudia també els resultats de manera desagregada en cinc camps temàtics: Ciències Biomèdiques i de la Salut, Ciències de la Terra i de la Vida, Matemàtiques i Ciències de la Computació, Física i Enginyeria i, finalment, Ciències Socials i Humanitats. Si una publicació pertany a més d’un camp, s’hi assigna de manera fraccionada.
La classificació de publicacions als diferents camps es realitza a través d’una sèrie d’operacions progressives, a partir de l’anàlisi del que els autors anomenen micro-camps, dels que enguany n’han identificat 4.113. El resultat, entès com la relació entre les categories temàtiques de la WoS i els cinc camps analitzats, es pot consultar seguint aquest enllaç http://goo.gl/ofpsfQ
La llista posa en evidència, per dir algun exemple, que al camp de Matemàtiques i Ciències de la Computació s’hi inclouen matèries com ara Telecomunicacions, Enginyeria Elèctrica i Electrònica o també Enginyeria Industrial.
Els indicadors analitzats s’agrupen en dos grans àmbits, Impacte i Col·laboració científica. En ambdos casos es calculen o bé considerant els valors absoluts o bé relativitzant-los pel número de publicacions. En qualsevol cas, tots els indicadors referits a citacions, amb excepció dels TCS i MCS, estan normalitzats per camps científics.
Es consideren les citacions rebudes fins l’any següent al de finalització del quinquenni analitzat. És a dir, per exemple, si s’avaluen les publicacions del quinquenni 2011-2014, es tenen en compte les citacions fins finals del 2015.
Els indicadors d’Impacte es poden calcular tant de manera completa com fraccionada. En el primer cas, es dóna el mateix valor a totes les publicacions, amb independència del número d’autors que hi ha participat; en el segon, en canvi, es pondera el pes en funció d’aquest valor. Aquest darrer mètode és el que s’utilitza per defecte a Impacte, si bé es pot canviar, si es vol. Els indicadors de Col·laboració científica, en canvi, només faciliten els valors sense fraccionar.
A edicions anteriors apareixien també els indicadors P(ind) i PP(ind) que avaluaven el número i % de publicacions en col·laboració amb empreses, respectivament. Enguany els resultats d’aquests indicadors es publicaran de manera independent durant la tardor de 2016.
La publicació de resultats a la web del rànquing presenta en aquesta edició una sèrie de canvis i millores. Per una banda, a la presentació de llistes ordenades segons els resultats se li afegeixen dues noves alternatives, una basada en gràfiques i l’altra en mapes.
La primera permet visualitzar la posició de les universitats en gràfiques de dispersió considerant els valors de les dues variables que seleccioni l’usuari, amb l’única limitació de que pertanyin al mateix àmbit. Es pot veure quin comportament tenen -tot i que no s’ofereix cap índex de correlació- i quin lloc ocupa cada institució al núvol representat. La segona permet cartografiar els resultats per indicadors.
Per una altra banda, l’apartat que ofereix els resultats a través de llistes varia i no fa cap distinció entre indicadors depenents o independents de grandària, sinó que els presenta de manera conjunta; així mateix, l’indicador P (número de publicacions, fraccionat per la quantitat d’autors) substitueix a PP (Top 10%) “Percentatge de publicacions dins el 10% més citat” com a indicador per defecte, canviant el criteri d’anteriors edicions.
No obstant això, i per tal de mantenir la comparabilitat entre edicions, a l’apartat “Resultats i Anàlisi” d’aquest Observatori es seguiran oferint els resultats obtinguts per aquest indicador.