• contactar
  • imprimir
  • inici

CWTS Leiden Ranking Edició del 2015


Informació general Indicadors Metodologia Resultats i anàlisi

Metodologia emprada en l'elaboració del rànquing

L’edició 2015 del rànquing Leiden posiciona les 750 universitats més ben classificades considerant l’anàlisi d’una sèrie d’indicadors bibliomètrics vinculats a la producció científica indexada a la Web of Science durant el període 2010-2013, concretament a les bases de dades Science Citation Index Expanded, Social Sciences Citation Index, i Arts & Humanities Citation Index.

A l’edició actual el rànquing analitza cinc camps científics: Ciències biomèdiques i de la salut, Ciències de la Terra i de la Vida, Matemàtiques i Ciències de la Computació, Física i Enginyeria i, finalment, Ciències Socials i Humanitats.

L’agrupació en un o altre camp es fa tenint en compte la matèria de la revista on s’ha publicat (Journal Subject Category). Pel que fa a aquest punt, si consultem les agrupacions facilitades pels editors a la pestanya “Field” d’aquest enllaç www.leidenranking.com/Content/CWTS Leiden Ranking 2015 - Main fields.xlsx es pot veure, per exemple, que :

Ciència dels Materials es troba inclosa al camp de Ciències Biomèdiques i de la Salut.
Automàtica, Robòtica, TIC, Telecomunicacions, Enginyeria Elèctrica i Electrònica es troben al camp de Matemàtiques i Ciències de la Computació.
Arquitectura i Urbanisme estan considerades al de Ciències Socials i Humanitats.
Altres casos resulten potser més evidents, com és que la majoria d’enginyeries -Mecànica, Aeronàutica, Marina, Civil...- es trobin al camp de la Física i l’Enginyeria o bé que Agricultura i Hidrologia (considerades en sentit ampli) i Enginyeria Ambiental ho facin a Ciències de la Terra i de la Vida.

Aquestes agrupacions modifiquen les de l’edició precedent, quan fins i tot el número i la denominació de camps analitzats va ser diferent. Així, el darrer any els camps considerats no van ser cinc sinó aquests set: Ciències Cognitives; Ciències de la Terra i Mediambientals; Ciències de la Vida; Matemàtiques, Enginyeria i Ciències de la Computació; Ciències Mèdiques; Ciències Naturals i, per acabar, Ciències Socials. Sembla, doncs, que enguany els editors han tornat a una classificació similar a la del 2013, si bé tampoc completament idèntica.

Així mateix, cal tenir també present que aquest rànquing no té en compte les actes de congressos ni els llibres, aspecte que, d’acord amb els autors, pot suposar una limitació important en certs camps com les Ciències de la Computació, l’Enginyeria, i les Ciències Socials i Humanitats. Tampoc considera totes les publicacions, sinó només les que pertanyen a revistes valorades com a rellevants pels editors, que són les escrites en anglès, de gran abast internacional i àmpliament citades per altres revistes d’aquestes mateixes característiques.

Aquesta edició ha incorporat també canvis en els indicadors. Els referits a l’1% i al 50% més citat, explicats a l’apartat “Indicadors”, són de nova aparició; així mateix, amb excepció de l’indicador referit al número de publicacions, la resta s’han duplicat per tal de que es calculin considerant tant els resultats en valors absoluts com relatius.

Si bé el rànquing ofereix tantes classificacions com combinacions d’indicadors i camps analitzats, existeix un ampli consens entre la comunitat acadèmica a considerar com a posició al rànquing la que s’obté a l’indicador “Percentatge de publicacions dins el 10% més citat” (PP Top 10%). Els resultats obtinguts a aquest indicador són els que s’ofereixen a l’apartat “Resultats i Anàlisi” d’aquest Observatori.