CWTS Leiden Ranking Edició del 2014
| Informació general | Indicadors | Metodologia | Resultats i anàlisi |
Metodologia emprada en l'elaboració del rànquing
El CWTS Leiden Ranking analitza les publicacions de les universitats del món amb major producció científica a la base de dades Web of Science de Thomson Reuters. Per fer l’anàlisi es tenen en compte les publicacions –tipus article i review- publicades durant el període 2009-2012 en una selecció de les “principals” revistes indexades a la Web of Science. Els editors consideren com a “principals revistes” les publicades en anglès, amb un gran abast internacional i que siguin àmpliament citades per altres revistes d’aquestes mateixes característiques.
Una de les particularitats que caracteritzen el Rànquing és que no ofereix una única classificació, a partir d’un indicador de síntesi, si no que l’aplicació ofereix diferents relacions en funció de la combinació de paràmetres que triï l’usuari. Tot seguit es relacionen les alternatives:
- Camp científic: Les opcions són: Ciències cognitives, Ciències de la Terra i del Medi Ambient, Ciències de la Vida, Matemàtiques, Enginyeria i Ciències de la Computació, Ciències Mèdiques, Ciències Naturals i Ciències Socials
- Regió geogràfica: En aquest cas les alternatives que es poden triar són: totes les regions, Àfrica, Àsia, Europa, Nord Amèrica, Sudamèrica, Oceania i, una vegada seleccionada la regió...
- País.
- Tipus d’indicadors: havent d’escollir entre “impacte científic” o “col·laboració científica”.
- Indicador: Una vegada seleccionat el tipus, cal seleccionar l’indicador concret pel que s’executarà la classificació. Els indicadors a escollir, en funció de la tipologia prèviament seleccionada, són els que es descriuen a l’apartat “Indicadors” d’aquesta aplicació.
En relació als indicadors, es pot veure com, igual que a l’edició anterior, l’indicador “P: Nombre de publicacions” es troba tant a la dimensions “Impacte científic” com a “Col·laboració científica” si bé en els dos casos ofereix valors diferents. El motiu de la diferència és el fet que a “Impacte científic” per defecte, el valor de “P” té en compte el nombre de publicacions prorratejat pel nombre d’institucions participants. D’aquesta manera si en una publicació hi participen quatre institucions, per exemple, comptabilitzarà 0,25 punts per a cadascuna. En canvi, a “Col·laboració científica”, el valor que s’ofereix de “P” per defecte, no és prorratejat. En l’exemple anterior, en el que en un mateix article hi participen quatre institucions, cadascuna obtindria per l’article una puntuació d’1.
No obstant aquests resultats per defecte, cal tenir present que, si es vol, es poden obtenir els valors de Nombre de Publicacions a l’àmbit “Impacte científic” sense prorratejar. Per fer-ho, cal treure la selecció que té el camp “Calculate impact indicators using fractional counting” (Calcula els indicadors d’Impacte mitjançant recompte fraccionat) sota l’apartat “Advanced parameters” (Paràmetres avançats). Un cop fet això, els valors de l’indicador “P” a les dimensions “Impacte científic” i “Col•laboració científica” coincidiran. No cal dir que en aquest cas els resultats oferiran, naturalment, variacions a les posicions relatives de les institucions a aquesta classificació.
Canvis metodològics entre edicions.
Cal tenir present que entre aquesta edició i l’anterior el Leiden Ranking :
- Ha modificat dos indicadors: els referits al % de publicacions amb col•laboració interinstitucional de curta i de llarga distància substitueixen al que a l’edició precedent mesurava la distància mitjana entre institucions.
- Ha modificat el sistema d’agrupació de les disciplines en camps, cosa que impedirà la comparació entre edicions a aquest nivell de desagregació (per exemple, enguany han considerat l’Enginyeria juntament amb les Matemàtiques i les Ciències de la Computació, enlloc d’agrupar-la amb les Ciències Naturals, com van fer l’any passat).
- Ha ampliat de 500 a 750 el nombre màxim d’institucions classificades.
Pel que fa a aquest últim canvi, el fet d’haver ampliat el número d’institucions classificades influirà en els resultats d’alguns dels indicadors que mesura aquest rànquing. Això és així perquè enguany, enlloc de les 500 primeres s’han seleccionat les 750 primeres institucions per nombre de publicacions a les “principals revistes” de la Web of Science. Aquest canvi comporta que institucions que a edicions prèvies no eren considerades pel seu volum de publicacions, enguany sí que són incloses al rànquing. Una vegada incorporades gràcies a haver baixat el llindar de l’indicador “Nombre de publicacions”, es calculen els resultats que obtenen aquestes institucions per a la resta d’indicadors. Aleshores, als indicadors que mesuren proporcions (%), aquestes “noves” universitats poden obtenir valors més elevats que els d’altres amb més trajectòria al rànquing.
Aquesta circumstància explicaria en bona part la variació de posicions de la UPC en indicadors com ara “% de publicacions dins del 10% més citat”, que és el que es referència a l’apartat “Resultats i anàlisi” tal i com explicarà tot seguit.
És a dir, malgrat la UPC ha augmentat el % de publicacions dins del 10% més citat d’una edició a l’altra, ha baixat posicions perquè ho ha fet en una progressió menor que altres institucions classificades, entre les que cal considerar aquelles de nova incorporació al rànquing.
Indicadors considerats.
Com avançàvem més amunt, tenint en compte tant la diversitat de classificacions que el Rànquing Leiden permet obtenir, el consens acadèmic sobre a quin dels indicadors correspon la classificació “estàndard”, com l’actual estructura interna de la base de dades de l’Observatori, els resultats que s’oferiran a l’apartat “Resultats i Anàlisi” correspondran a l’indicador PP(top 10%)-Mitjana de publicacions dins del 10% més citat-, de l’àmbit Impacte Científic, i d’acord amb les seleccions que apareixen per defecte a l’apartat “paràmetres avançats” explicat al paràgraf anterior.
Una de les particularitats que caracteritzen el Rànquing és que no ofereix una única classificació, a partir d’un indicador de síntesi, si no que l’aplicació ofereix diferents relacions en funció de la combinació de paràmetres que triï l’usuari. Tot seguit es relacionen les alternatives:
- Camp científic: Les opcions són: Ciències cognitives, Ciències de la Terra i del Medi Ambient, Ciències de la Vida, Matemàtiques, Enginyeria i Ciències de la Computació, Ciències Mèdiques, Ciències Naturals i Ciències Socials
- Regió geogràfica: En aquest cas les alternatives que es poden triar són: totes les regions, Àfrica, Àsia, Europa, Nord Amèrica, Sudamèrica, Oceania i, una vegada seleccionada la regió...
- País.
- Tipus d’indicadors: havent d’escollir entre “impacte científic” o “col·laboració científica”.
- Indicador: Una vegada seleccionat el tipus, cal seleccionar l’indicador concret pel que s’executarà la classificació. Els indicadors a escollir, en funció de la tipologia prèviament seleccionada, són els que es descriuen a l’apartat “Indicadors” d’aquesta aplicació.
En relació als indicadors, es pot veure com, igual que a l’edició anterior, l’indicador “P: Nombre de publicacions” es troba tant a la dimensions “Impacte científic” com a “Col·laboració científica” si bé en els dos casos ofereix valors diferents. El motiu de la diferència és el fet que a “Impacte científic” per defecte, el valor de “P” té en compte el nombre de publicacions prorratejat pel nombre d’institucions participants. D’aquesta manera si en una publicació hi participen quatre institucions, per exemple, comptabilitzarà 0,25 punts per a cadascuna. En canvi, a “Col·laboració científica”, el valor que s’ofereix de “P” per defecte, no és prorratejat. En l’exemple anterior, en el que en un mateix article hi participen quatre institucions, cadascuna obtindria per l’article una puntuació d’1.
No obstant aquests resultats per defecte, cal tenir present que, si es vol, es poden obtenir els valors de Nombre de Publicacions a l’àmbit “Impacte científic” sense prorratejar. Per fer-ho, cal treure la selecció que té el camp “Calculate impact indicators using fractional counting” (Calcula els indicadors d’Impacte mitjançant recompte fraccionat) sota l’apartat “Advanced parameters” (Paràmetres avançats). Un cop fet això, els valors de l’indicador “P” a les dimensions “Impacte científic” i “Col•laboració científica” coincidiran. No cal dir que en aquest cas els resultats oferiran, naturalment, variacions a les posicions relatives de les institucions a aquesta classificació.
Canvis metodològics entre edicions.
Cal tenir present que entre aquesta edició i l’anterior el Leiden Ranking :
- Ha modificat dos indicadors: els referits al % de publicacions amb col•laboració interinstitucional de curta i de llarga distància substitueixen al que a l’edició precedent mesurava la distància mitjana entre institucions.
- Ha modificat el sistema d’agrupació de les disciplines en camps, cosa que impedirà la comparació entre edicions a aquest nivell de desagregació (per exemple, enguany han considerat l’Enginyeria juntament amb les Matemàtiques i les Ciències de la Computació, enlloc d’agrupar-la amb les Ciències Naturals, com van fer l’any passat).
- Ha ampliat de 500 a 750 el nombre màxim d’institucions classificades.
Pel que fa a aquest últim canvi, el fet d’haver ampliat el número d’institucions classificades influirà en els resultats d’alguns dels indicadors que mesura aquest rànquing. Això és així perquè enguany, enlloc de les 500 primeres s’han seleccionat les 750 primeres institucions per nombre de publicacions a les “principals revistes” de la Web of Science. Aquest canvi comporta que institucions que a edicions prèvies no eren considerades pel seu volum de publicacions, enguany sí que són incloses al rànquing. Una vegada incorporades gràcies a haver baixat el llindar de l’indicador “Nombre de publicacions”, es calculen els resultats que obtenen aquestes institucions per a la resta d’indicadors. Aleshores, als indicadors que mesuren proporcions (%), aquestes “noves” universitats poden obtenir valors més elevats que els d’altres amb més trajectòria al rànquing.
Aquesta circumstància explicaria en bona part la variació de posicions de la UPC en indicadors com ara “% de publicacions dins del 10% més citat”, que és el que es referència a l’apartat “Resultats i anàlisi” tal i com explicarà tot seguit.
És a dir, malgrat la UPC ha augmentat el % de publicacions dins del 10% més citat d’una edició a l’altra, ha baixat posicions perquè ho ha fet en una progressió menor que altres institucions classificades, entre les que cal considerar aquelles de nova incorporació al rànquing.
Indicadors considerats.
Com avançàvem més amunt, tenint en compte tant la diversitat de classificacions que el Rànquing Leiden permet obtenir, el consens acadèmic sobre a quin dels indicadors correspon la classificació “estàndard”, com l’actual estructura interna de la base de dades de l’Observatori, els resultats que s’oferiran a l’apartat “Resultats i Anàlisi” correspondran a l’indicador PP(top 10%)-Mitjana de publicacions dins del 10% més citat-, de l’àmbit Impacte Científic, i d’acord amb les seleccions que apareixen per defecte a l’apartat “paràmetres avançats” explicat al paràgraf anterior.