Rankings I-UGR de las Universidades Españolas Edició del 2011
| Informació general | Indicadors | Metodologia | Resultats i anàlisi |
Metodologia emprada en l'elaboració del rànquing
Aspectes generals.
Segons els autors, aquest Rànking es diferencia d'altres en alguns aspectes bàsics com poden ser:
- S'organitza en camps científics (12) i disciplines científiques (19) i no per grans branques del coneixement que diluïssin els diferents perfils de recerca que tenen les universitats; d’aquesta manera es vol que es pugui captar millor en quines especialitats són més actives i influents.
- Proposa un mètode d’ordenació que es sintetitza en 6 indicadors bibliomètrics de producció i impacte que mesuren els aspectes qualitatius i quantitatius de la producció científica a les universitats espanyoles.
- L'estudi empra dos sèries temporals: un període de deu anys i un període de cinc anys, del 2001 al 2010 i del 2006 al 2010, respectivament, per a l'edició del 2011. S'intenta amb aquesta metodologia dotar d'estabilitat als resultats i detectar possibles canvis en l'activitat de recerca.
Pel que fa als camps científics, per a la seva creació es van prendre com a referència les 228 categories del Journal Citation Reports (JCR), assignant les revistes que les integren a cadascun dels 12 camps científics i les 19 disciplines establertes. Tots els treballs publicats en revistes de la categoria JCR Multidisciplinary, on s’indexen revistes com Science o Nature, han estat assignats manualment a partir del títol i de les paraules claus al seu camp científic corresponent.
Inclusió d’institucions per a ser avaluades.
Si bé s’han tingut en compte totes les universitats espanyoles, per entrar a formar part dels rànquings les institucions han de tenir un nombre mínim de publicacions. En concret, en el cas dels camps, el criteri que s’ha utilitzat és el de no tenir en compte aquelles universitats que es troben en el 4 quartil segons els seus valors de la variable "Nombre de documents publicats". En el cas de les disciplines no s’han inclòs les universitats que es trobaven en el 3 tercil de la mateixa variable.
Variable de síntesi utilitzada.
El posicionament de cada institució en els rànquings de cada camp científic o disciplina és fruit del valor que obté a la variable de síntesi "Institutional Field Quantitative-Qualitative Index" (IFQ2A Index). L’ IFQ2A Index es defineix formalment com un indicador bidimensional que compara i ordena un conjunt d’universitats en funció de la seva producció científica en revistes i del seu impacte en un camp científic determinat. Té un caràcter bidimensional donat que és el resultat de la combinació de dos indicadors que resumeixen les dimensions quantitatives i qualitatives de les publicacions científiques de les universitats.
Per al disseny d’aquesta variable i per a la configuració de les seves dimensions es van seleccionar els sis indicadors bibliomètrics detallats a l’apartat “Indicadors”. Tenint en compte les correlacions entre ells, es van assignar a una o altra de les dues dimensions següents:
1) Dimensió quantitativa (DQuan). Indicadors bruts molt relacionats amb el tamany de les institucions: H-Index (Hi), Número de citacions (NCit) i Número de Documents (NDoc).
2) Dimensió qualitativa (DQual). Indicadors relatius que necessàriament no depenen del tamany de les institucions: Documents en 1Q (1Q), Promig de cites (PCit) i Percenetatge de documents més citats (TopCit).
Un cop establertes a nivell teòric les dimensions per a obtenir el valor final del IFQ2A Index, es calculen els sis indicadors per a cada institució i disciplina. Aquests indicadors es normalitzen entre 0 i 1 prenent com a referència la institució que ha assolit el valor més elevat. El valor de cadascuna de les dues dimensions (DQual i DQuan) s’obté calculant la mitjana geomètrica a partir dels seus respectius indicadors. Finalment, IFQ2A Index s’obté com a resultat de la multiplicació de les dues dimensions.
Anàlisi a l’Observatori de Rànkings.
Pel que fa a l’anàlisi que es realitzarà en aquest Observatori, es tindran en compte la classificació en Camps. Quant a les sèries temporals, es tindrà en compte el posicionament de la Universitat a la sèrie més àmplia, la que correspon al període 2001 al 2010.
Segons els autors, aquest Rànking es diferencia d'altres en alguns aspectes bàsics com poden ser:
- S'organitza en camps científics (12) i disciplines científiques (19) i no per grans branques del coneixement que diluïssin els diferents perfils de recerca que tenen les universitats; d’aquesta manera es vol que es pugui captar millor en quines especialitats són més actives i influents.
- Proposa un mètode d’ordenació que es sintetitza en 6 indicadors bibliomètrics de producció i impacte que mesuren els aspectes qualitatius i quantitatius de la producció científica a les universitats espanyoles.
- L'estudi empra dos sèries temporals: un període de deu anys i un període de cinc anys, del 2001 al 2010 i del 2006 al 2010, respectivament, per a l'edició del 2011. S'intenta amb aquesta metodologia dotar d'estabilitat als resultats i detectar possibles canvis en l'activitat de recerca.
Pel que fa als camps científics, per a la seva creació es van prendre com a referència les 228 categories del Journal Citation Reports (JCR), assignant les revistes que les integren a cadascun dels 12 camps científics i les 19 disciplines establertes. Tots els treballs publicats en revistes de la categoria JCR Multidisciplinary, on s’indexen revistes com Science o Nature, han estat assignats manualment a partir del títol i de les paraules claus al seu camp científic corresponent.
Inclusió d’institucions per a ser avaluades.
Si bé s’han tingut en compte totes les universitats espanyoles, per entrar a formar part dels rànquings les institucions han de tenir un nombre mínim de publicacions. En concret, en el cas dels camps, el criteri que s’ha utilitzat és el de no tenir en compte aquelles universitats que es troben en el 4 quartil segons els seus valors de la variable "Nombre de documents publicats". En el cas de les disciplines no s’han inclòs les universitats que es trobaven en el 3 tercil de la mateixa variable.
Variable de síntesi utilitzada.
El posicionament de cada institució en els rànquings de cada camp científic o disciplina és fruit del valor que obté a la variable de síntesi "Institutional Field Quantitative-Qualitative Index" (IFQ2A Index). L’ IFQ2A Index es defineix formalment com un indicador bidimensional que compara i ordena un conjunt d’universitats en funció de la seva producció científica en revistes i del seu impacte en un camp científic determinat. Té un caràcter bidimensional donat que és el resultat de la combinació de dos indicadors que resumeixen les dimensions quantitatives i qualitatives de les publicacions científiques de les universitats.
Per al disseny d’aquesta variable i per a la configuració de les seves dimensions es van seleccionar els sis indicadors bibliomètrics detallats a l’apartat “Indicadors”. Tenint en compte les correlacions entre ells, es van assignar a una o altra de les dues dimensions següents:
1) Dimensió quantitativa (DQuan). Indicadors bruts molt relacionats amb el tamany de les institucions: H-Index (Hi), Número de citacions (NCit) i Número de Documents (NDoc).
2) Dimensió qualitativa (DQual). Indicadors relatius que necessàriament no depenen del tamany de les institucions: Documents en 1Q (1Q), Promig de cites (PCit) i Percenetatge de documents més citats (TopCit).
Un cop establertes a nivell teòric les dimensions per a obtenir el valor final del IFQ2A Index, es calculen els sis indicadors per a cada institució i disciplina. Aquests indicadors es normalitzen entre 0 i 1 prenent com a referència la institució que ha assolit el valor més elevat. El valor de cadascuna de les dues dimensions (DQual i DQuan) s’obté calculant la mitjana geomètrica a partir dels seus respectius indicadors. Finalment, IFQ2A Index s’obté com a resultat de la multiplicació de les dues dimensions.
Anàlisi a l’Observatori de Rànkings.
Pel que fa a l’anàlisi que es realitzarà en aquest Observatori, es tindran en compte la classificació en Camps. Quant a les sèries temporals, es tindrà en compte el posicionament de la Universitat a la sèrie més àmplia, la que correspon al període 2001 al 2010.