Academic Ranking of World Universities (ARWU - Shanghai Ranking) Edició del 2016
| Informació general | Indicadors | Metodologia | Resultats i anàlisi |
Metodologia emprada en l'elaboració del rànquing
Presentació
Del 2003 al 2009 el rànquing va ser editat pel Center for World-Class Universities (CWCU), Graduate School of Education de la Shanghai Jiao Tong University i del 2009 en endavant per la ShanghaiRanking Consultancy, organització independent dedicada a la recerca i consultoria en educació superior.
Enguany no s’han publicat de manera simultània les deu classificacions per camps (5) i disciplines (5) que acompanyaven habitualment la classificació general. Aquesta es va publicar el dia 15 d’agost, com cada any, i la referida a grans camps temàtics, que han passat a anomenar Academic Ranking of World Universities by Broad Subject Fields, ho va fer de manera independent el dia 8 de setembre. Hores d’ara no es coneix la previsió pel 2016 per a les 5 disciplines pendents d’altres anys.
Institucions tingudes en compte
A l’hora de fer l’anàlisi, ARWU considera aquelles institucions que tenen algun guardonat amb Premis Nobel o Field Medals, algun investigador altament citat o publicacions a les revistes Nature i Science. També es tenen en compte, addicionalment, aquelles universitats que tenen un número important de publicacions indexades al Science Citation Index-Expandex (SCIE) i/o al Social Socience Citacion Index (SSCI).
D’acord amb aquests criteris, més de 1.200 institucions han estat analitzades el 2016. Els indicadors utilitzats a la classificació general, que publica la llista de les cinc-centes primeres institucions classificades, són els que s’han detallat a l’apartat “Indicadors”. Els indicadors utilitzats a les classificacions per camps, que publiquen les dues-centes primeres universitats, són els que s’expliquen tot seguit.
Indicadors utilitzats a la classificació per camps temàtics
Com s’acaba d’explicar, a l’Academic Ranking of World Universities by Broad Subject Fields els indicadors i pesos ponderats són diferents dels explicats a l’apartat “Indicadors” per a la classificació general. Com que en el rànquing by Broad Subject Fields la UPC es posiciona a la classificació d’Enginyeria, Tecnologia i Ciències de la Computació, a continuació es faciliten les dades referides a aquest camp:
- S’incorpora l’indicador “% d’articles publicats en revistes posicionades en el primer 20% del Journal Citation Report”, amb un pes del 25%.
- Exclussivament per a la classificació del camp de l’Enginyeria, Tecnologia i Ciències de la Computació, s’incorpora com a indicador la inversió en recerca dedicada a l’Enginyeria, amb un pes del 25%. Ara bé, donat que la font utilitzada, l’American Society for Engineering Education, http://profiles.asee.org/ només considera universitats americanes i algunes canadenques, per a la resta d’institucions aquest 25% es redistribueix entre els altres indicadors.
- Els indicadors “Articles indexats a SCIE o SSCI” i “Investigadors altament citats” passen de tenir un pes del 20%, a la classificació general, a tenir-lo d’un 25%.
Altres aspectes a considerar
La base de dades bibliogràfica de referència segueix sent la Web of Science, i la font per obtenir els investigadors altament citats la selecció de Highly Cited Researchers de Thomson Reuters http://hcr.stateofinnovation.thomsonreuters.com/page/archives .
No obstant això, s’ha produït un canvi pel que fa a la versió de la llista tinguda en compte. Tal i com ARWU explica a la metodologia de la classificació general, del 2003 al 2013 ARWU va fer servir la llista d’Investigadors altament citats de Thomson Reuters corresponent a 2001, amb gairebé 6.000 recercaires. Al 2014 Thomson Reuters va treure una nova actualització, variant la metodologia, seleccionant aleshores uns 3.000 investigadors.
Per tal d’evitar fluctuacions elevades en el resultat d’aquest indicador, els anys 2014 i 2015 van tenir en compte les dues llistes, amb un pes equivalent. Així mateix, d’ençà del rànquing del 2014 van començar a tenir en compte només la filiació principal dels investigadors.
A l’edició 2016 la classificació general d’ARWU considera de nou una única llista de HiCi, l’editada per Thomson Reuters el mes de desembre 2015. Pel que fa a les classificacions per camps, en canvi, d’acord amb el que publiquen a l’apartat de metodologia a l’edició 2016 han tingut en compte dues classificacions, les obtingudes el mes de desembre de 2014 i de 2015.
Cal tenir present que a la llista del 2001 no hi apareixia cap investigador de la UPC, que a la de 2014 se’n va classificar un i que a la de desembre 2015 se n’hi incorpora un de nou. D’aquesta manera, a la llista més actualitzada hi trobem dos recercaires altament citats de la UPC.
Així mateix, per a cada indicador, al valor més gran se li assigna una puntuació de 100 i es calcula el valor de la resta de manera proporcional a aquest. Així mateix, s’examina la distribució resultant per detectar alguna distorsió significativa i, si és el cas, s’apliquen tècniques estadístiques estàndard per ajustar l’indicador.
Del 2003 al 2009 el rànquing va ser editat pel Center for World-Class Universities (CWCU), Graduate School of Education de la Shanghai Jiao Tong University i del 2009 en endavant per la ShanghaiRanking Consultancy, organització independent dedicada a la recerca i consultoria en educació superior.
Enguany no s’han publicat de manera simultània les deu classificacions per camps (5) i disciplines (5) que acompanyaven habitualment la classificació general. Aquesta es va publicar el dia 15 d’agost, com cada any, i la referida a grans camps temàtics, que han passat a anomenar Academic Ranking of World Universities by Broad Subject Fields, ho va fer de manera independent el dia 8 de setembre. Hores d’ara no es coneix la previsió pel 2016 per a les 5 disciplines pendents d’altres anys.
Institucions tingudes en compte
A l’hora de fer l’anàlisi, ARWU considera aquelles institucions que tenen algun guardonat amb Premis Nobel o Field Medals, algun investigador altament citat o publicacions a les revistes Nature i Science. També es tenen en compte, addicionalment, aquelles universitats que tenen un número important de publicacions indexades al Science Citation Index-Expandex (SCIE) i/o al Social Socience Citacion Index (SSCI).
D’acord amb aquests criteris, més de 1.200 institucions han estat analitzades el 2016. Els indicadors utilitzats a la classificació general, que publica la llista de les cinc-centes primeres institucions classificades, són els que s’han detallat a l’apartat “Indicadors”. Els indicadors utilitzats a les classificacions per camps, que publiquen les dues-centes primeres universitats, són els que s’expliquen tot seguit.
Indicadors utilitzats a la classificació per camps temàtics
Com s’acaba d’explicar, a l’Academic Ranking of World Universities by Broad Subject Fields els indicadors i pesos ponderats són diferents dels explicats a l’apartat “Indicadors” per a la classificació general. Com que en el rànquing by Broad Subject Fields la UPC es posiciona a la classificació d’Enginyeria, Tecnologia i Ciències de la Computació, a continuació es faciliten les dades referides a aquest camp:
- S’incorpora l’indicador “% d’articles publicats en revistes posicionades en el primer 20% del Journal Citation Report”, amb un pes del 25%.
- Exclussivament per a la classificació del camp de l’Enginyeria, Tecnologia i Ciències de la Computació, s’incorpora com a indicador la inversió en recerca dedicada a l’Enginyeria, amb un pes del 25%. Ara bé, donat que la font utilitzada, l’American Society for Engineering Education, http://profiles.asee.org/ només considera universitats americanes i algunes canadenques, per a la resta d’institucions aquest 25% es redistribueix entre els altres indicadors.
- Els indicadors “Articles indexats a SCIE o SSCI” i “Investigadors altament citats” passen de tenir un pes del 20%, a la classificació general, a tenir-lo d’un 25%.
Altres aspectes a considerar
La base de dades bibliogràfica de referència segueix sent la Web of Science, i la font per obtenir els investigadors altament citats la selecció de Highly Cited Researchers de Thomson Reuters http://hcr.stateofinnovation.thomsonreuters.com/page/archives .
No obstant això, s’ha produït un canvi pel que fa a la versió de la llista tinguda en compte. Tal i com ARWU explica a la metodologia de la classificació general, del 2003 al 2013 ARWU va fer servir la llista d’Investigadors altament citats de Thomson Reuters corresponent a 2001, amb gairebé 6.000 recercaires. Al 2014 Thomson Reuters va treure una nova actualització, variant la metodologia, seleccionant aleshores uns 3.000 investigadors.
Per tal d’evitar fluctuacions elevades en el resultat d’aquest indicador, els anys 2014 i 2015 van tenir en compte les dues llistes, amb un pes equivalent. Així mateix, d’ençà del rànquing del 2014 van començar a tenir en compte només la filiació principal dels investigadors.
A l’edició 2016 la classificació general d’ARWU considera de nou una única llista de HiCi, l’editada per Thomson Reuters el mes de desembre 2015. Pel que fa a les classificacions per camps, en canvi, d’acord amb el que publiquen a l’apartat de metodologia a l’edició 2016 han tingut en compte dues classificacions, les obtingudes el mes de desembre de 2014 i de 2015.
Cal tenir present que a la llista del 2001 no hi apareixia cap investigador de la UPC, que a la de 2014 se’n va classificar un i que a la de desembre 2015 se n’hi incorpora un de nou. D’aquesta manera, a la llista més actualitzada hi trobem dos recercaires altament citats de la UPC.
Així mateix, per a cada indicador, al valor més gran se li assigna una puntuació de 100 i es calcula el valor de la resta de manera proporcional a aquest. Així mateix, s’examina la distribució resultant per detectar alguna distorsió significativa i, si és el cas, s’apliquen tècniques estadístiques estàndard per ajustar l’indicador.