University Ranking by Academic Performance (URAP) 2014/2015
| Informació general | Indicadors | Metodologia | Resultats i anàlisi |
Metodologia emprada en l'elaboració del rànquing
D’acord amb els editors, l’objectiu de l’University Ranking by Academic Performance (URAP) és ajudar les universitats a identificar potencials àrees de millora en relació als indicadors bibliomètrics que han seleccionat.
El rànquing publica una classificació general i, bastants mesos més tard, un conjunt de classificacions temàtiques per camps. En aquesta entrada de l’Observatori es fa referència sempre al rànquing general.
Els editors han analitzat primer les dades de 2.500 institucions d’educació superior, i han publicat després la posició de les 2.000 primeres institucions, gairebé 10% del conjunt d’universitats d’arreu del món. Vol ser, d’aquesta manera, un dels rànquings acadèmics de més abast, segons els autors.
Pel que fa a les institucions analitzades, el rànquing considera les universitats i no inclou, en canvi, organismes nacionals de recerca, com ara l’Acadèmia Xinesa de Ciències o el CSIC, per dir dos exemples.
Entre l’anterior i l’actual edició s’han incorporat un parell de canvis metodològics, que són :
En primer lloc, els indicadors “Impacte dels articles” i “Impacte de les citacions” substitueixen els que s’anomenaven “Factor d’impacte de les revistes on publica” i “Factor d’impacte de les revistes des d’on s’és citat”, respectivament.
Així mateix, pel que al període temporal considerat, quan a l’edició actual tenen en compte els últims tres anys (2011-2013) a l’edició prèvia consideraven els últims cinc (2008-2012); és a dir, s’ha reduït l’amplitud del rang temporal analitzat.
Aquests dos canvis poden comprometre, de fet, la comparació de resultats entre l’edició actual i les precedents.
El rànquing publica una classificació general i, bastants mesos més tard, un conjunt de classificacions temàtiques per camps. En aquesta entrada de l’Observatori es fa referència sempre al rànquing general.
Els editors han analitzat primer les dades de 2.500 institucions d’educació superior, i han publicat després la posició de les 2.000 primeres institucions, gairebé 10% del conjunt d’universitats d’arreu del món. Vol ser, d’aquesta manera, un dels rànquings acadèmics de més abast, segons els autors.
Pel que fa a les institucions analitzades, el rànquing considera les universitats i no inclou, en canvi, organismes nacionals de recerca, com ara l’Acadèmia Xinesa de Ciències o el CSIC, per dir dos exemples.
Entre l’anterior i l’actual edició s’han incorporat un parell de canvis metodològics, que són :
En primer lloc, els indicadors “Impacte dels articles” i “Impacte de les citacions” substitueixen els que s’anomenaven “Factor d’impacte de les revistes on publica” i “Factor d’impacte de les revistes des d’on s’és citat”, respectivament.
Així mateix, pel que al període temporal considerat, quan a l’edició actual tenen en compte els últims tres anys (2011-2013) a l’edició prèvia consideraven els últims cinc (2008-2012); és a dir, s’ha reduït l’amplitud del rang temporal analitzat.
Aquests dos canvis poden comprometre, de fet, la comparació de resultats entre l’edició actual i les precedents.