THE (Times Higher Education) World University Rankings - Reputation Edició del 2022
| Informació general | Indicadors | Metodologia | Resultats i anàlisi |
Metodologia emprada en l'elaboració del rànquing
El THE Reputation Ranking es basa en una enquesta passada a acadèmics de tot el món, seleccionats a partir de la seva experiència i trajectòria científica. L’enquesta es va passar entre novembre de 2021 i febrer de 2022, i va rebre un total de 29.606 respostes de 159 països.
L’enquesta és gestionada directament per l’equip del THE, i els acadèmics són preguntats per quines universitats consideren més excel·lents a nivell de la seva disciplina específica, tant pel que fa a la docència com a la recerca, podent escollir fins a un màxim de 15 institucions, sense graduar u ordenar. Els acadèmics poden també votar per institucions addicionals dins del seu propi país, fins a un màxim de 6 vots.
Es pregunta també als acadèmics per altres qüestions, com ara les seves àrees d’especialització, el país, el seu nivell d’experiència en el món acadèmic, així com quina importància atorga a diferents factors (congressos, proximitat, etc.) a l’hora de decidir-se per unes o altres institucions.
Les puntuacions obtingudes per a l’àmbit de la recerca i per a l’àmbit de la docència es combinen en una proporció de 2:1, donant més pes a la recerca perquè, d’acord amb els editors, els acadèmics tenen major confiança en fer judicis sobre la investigació d’altres institucions, que sobre la seva docència.
Les puntuacions resultants es basen en el nombre de vegades que una institució és citada pels enquestats com u8na de les millors en el seu camp. La institució número 1 és la que ha estat seleccionada amb més freqüència, i rep una puntuació de 100, i a partir d’aquí es calcula proporcionalment la puntuació de la resta.
Els resultats a aquesta enquesta de reputació s’utilitzen en el THE World University Rankings, juntament amb 11 indicadors més, i són en canvi els únics que conformen aquest rànquing subsidiari, el THE Reputation Ranking.
D’acord amb els editors, una consideració clau a l'hora de calcular la classificació és assegurar-se que els resultats de l'enquesta siguin representatius de la distribució dels acadèmics a nivell mundial. El nostre punt de referència per a això està disponible públicament a l'Institut d'Estadística de la UNESCO, que ofereixen la distribució dels estudiosos arreu del món. Després, al processar les dades apliquen factors de ponderació als resultats. S’augmenten els vots per als països amb una proporció de respostes menor que les del punt de referència de la UNESCO; i per als països amb més votants que la seva referència, es baixa el pes. De nou d’acord amb els editors, aquests passos garantirien que les proporcions finals de vot en el rànquing reflectissin la veritable dispersió geogràfica dels estudiosos.
D’ençà de l’ampliació del número d’universitats classificades de 100 a 200, a l’edició 2020, que per primer cop es van posicionar unes poques universitats espanyoles en aquest rànquing, si bé fins ara cap d’elles ha estat una universitat politècnica, tal i com es pot veure a l’apartat “Resultats i anàlisi”.
L’enquesta és gestionada directament per l’equip del THE, i els acadèmics són preguntats per quines universitats consideren més excel·lents a nivell de la seva disciplina específica, tant pel que fa a la docència com a la recerca, podent escollir fins a un màxim de 15 institucions, sense graduar u ordenar. Els acadèmics poden també votar per institucions addicionals dins del seu propi país, fins a un màxim de 6 vots.
Es pregunta també als acadèmics per altres qüestions, com ara les seves àrees d’especialització, el país, el seu nivell d’experiència en el món acadèmic, així com quina importància atorga a diferents factors (congressos, proximitat, etc.) a l’hora de decidir-se per unes o altres institucions.
Les puntuacions obtingudes per a l’àmbit de la recerca i per a l’àmbit de la docència es combinen en una proporció de 2:1, donant més pes a la recerca perquè, d’acord amb els editors, els acadèmics tenen major confiança en fer judicis sobre la investigació d’altres institucions, que sobre la seva docència.
Les puntuacions resultants es basen en el nombre de vegades que una institució és citada pels enquestats com u8na de les millors en el seu camp. La institució número 1 és la que ha estat seleccionada amb més freqüència, i rep una puntuació de 100, i a partir d’aquí es calcula proporcionalment la puntuació de la resta.
Els resultats a aquesta enquesta de reputació s’utilitzen en el THE World University Rankings, juntament amb 11 indicadors més, i són en canvi els únics que conformen aquest rànquing subsidiari, el THE Reputation Ranking.
D’acord amb els editors, una consideració clau a l'hora de calcular la classificació és assegurar-se que els resultats de l'enquesta siguin representatius de la distribució dels acadèmics a nivell mundial. El nostre punt de referència per a això està disponible públicament a l'Institut d'Estadística de la UNESCO, que ofereixen la distribució dels estudiosos arreu del món. Després, al processar les dades apliquen factors de ponderació als resultats. S’augmenten els vots per als països amb una proporció de respostes menor que les del punt de referència de la UNESCO; i per als països amb més votants que la seva referència, es baixa el pes. De nou d’acord amb els editors, aquests passos garantirien que les proporcions finals de vot en el rànquing reflectissin la veritable dispersió geogràfica dels estudiosos.
D’ençà de l’ampliació del número d’universitats classificades de 100 a 200, a l’edició 2020, que per primer cop es van posicionar unes poques universitats espanyoles en aquest rànquing, si bé fins ara cap d’elles ha estat una universitat politècnica, tal i com es pot veure a l’apartat “Resultats i anàlisi”.