CWTS Leiden Ranking Edició del 2024
| Informació general | Indicadors | Metodologia | Resultats i anàlisi |
Metodologia emprada en l'elaboració del rànquing
Després de la publicació de la nova Open Edition Leiden Ranking a finals de gener d’aquest 2024, basada en dades de la plataforma OpenAlex, l’equip del Centre for Science and Technology Studies (CWTS) de la Universitat de Leiden, ha considerat per ara adient seguir publicant també la versió tradicional del rànquing.
El Leiden Ranking se centra en l’avaluació de la producció científica de les institucions a partir de l’anàlisi d’un ampli ventall d’indicadors bibliomètrics, obtinguts de les bases de dades de la Web of Science (WoS), i agrupats en quatre àmbits: Impacte (Citacions), Col·laboració Científica (coautories), Open Acces, i Gènere.
Per a ser classificades, les institucions han de tenir publicats a la WoS durant el quadrienni 2019-2022 més de 800 articles o recensions considerats core publications. El número d’institucions posicionades ha anat augmentant amb els anys, passant de les 750 de l’edició 2015 a les 1.506 de l’actual. Aquest augment ha estat possible, entre altres raons, per la reducció del llindar mínim de publicacions exigides, que fins el 2019 era de 1.000.
El Leiden Rankings ofereix resultats a nivell global d’institució i de cinc grans àrees: Ciències Biomèdiques i de la Salut, Ciències de la Terra i de la Vida, Matemàtiques i Ciències de la Computació, Física i Enginyeria i, Ciències Socials i Humanitats. Si alguna publicació pertany a dos o més camps, la puntuació s’hi reparteix de manera equiponderada.
A l’actual edició el darrer període analitzat considera les publicacions entre 2019 i 2022, i les cites rebudes el 2023 (autocites excloses). A cada nova edició els autors re calculen els resultats dels quadriennis precedents, de manera que les dades històriques que apareixen al seu web poden no coincidir amb les publicades en el seu moment en aquest Observatori.
Com en edicions anteriors, el rànquing ofereix els indicadors vinculats a Impacte científic considerant dos tipus de càlculs: atorgant el mateix valor a totes les publicacions, amb independència del nombre d’autors i filiacions, o ponderant els resultats a partir d’aquests dos factors. La modalitat fraccionada és la que apareix per defecte en l’apartat d’Impacte Científic del web del rànquing, si bé es pot modificar. En canvi, en les categories de Col·laboració Científica, d’Open Acces, i de Gènere, els autors utilitzen el còmput sencer.
Una altra de les característiques d'aquest rànquing és que els editors no calculen cap indicador de síntesi a partir del qual posicionar les universitats, de manera que hi ha tantes classificacions com variables analitzades. Malgrat això, la llista que apareix per defecte quan s’accedeix al rànquing és la de l’indicador P de l’àmbit d’Impacte Científic (número de publicacions, fraccionat); és aquest el que s’acostuma a utilitzar a l’hora de parlar dels resultats del Leiden Ranking, i la que s'ofereix a l'apartat "Resultats i anàlisi" d'aquest Observatori.
El Leiden Ranking se centra en l’avaluació de la producció científica de les institucions a partir de l’anàlisi d’un ampli ventall d’indicadors bibliomètrics, obtinguts de les bases de dades de la Web of Science (WoS), i agrupats en quatre àmbits: Impacte (Citacions), Col·laboració Científica (coautories), Open Acces, i Gènere.
Per a ser classificades, les institucions han de tenir publicats a la WoS durant el quadrienni 2019-2022 més de 800 articles o recensions considerats core publications. El número d’institucions posicionades ha anat augmentant amb els anys, passant de les 750 de l’edició 2015 a les 1.506 de l’actual. Aquest augment ha estat possible, entre altres raons, per la reducció del llindar mínim de publicacions exigides, que fins el 2019 era de 1.000.
El Leiden Rankings ofereix resultats a nivell global d’institució i de cinc grans àrees: Ciències Biomèdiques i de la Salut, Ciències de la Terra i de la Vida, Matemàtiques i Ciències de la Computació, Física i Enginyeria i, Ciències Socials i Humanitats. Si alguna publicació pertany a dos o més camps, la puntuació s’hi reparteix de manera equiponderada.
A l’actual edició el darrer període analitzat considera les publicacions entre 2019 i 2022, i les cites rebudes el 2023 (autocites excloses). A cada nova edició els autors re calculen els resultats dels quadriennis precedents, de manera que les dades històriques que apareixen al seu web poden no coincidir amb les publicades en el seu moment en aquest Observatori.
Com en edicions anteriors, el rànquing ofereix els indicadors vinculats a Impacte científic considerant dos tipus de càlculs: atorgant el mateix valor a totes les publicacions, amb independència del nombre d’autors i filiacions, o ponderant els resultats a partir d’aquests dos factors. La modalitat fraccionada és la que apareix per defecte en l’apartat d’Impacte Científic del web del rànquing, si bé es pot modificar. En canvi, en les categories de Col·laboració Científica, d’Open Acces, i de Gènere, els autors utilitzen el còmput sencer.
Una altra de les característiques d'aquest rànquing és que els editors no calculen cap indicador de síntesi a partir del qual posicionar les universitats, de manera que hi ha tantes classificacions com variables analitzades. Malgrat això, la llista que apareix per defecte quan s’accedeix al rànquing és la de l’indicador P de l’àmbit d’Impacte Científic (número de publicacions, fraccionat); és aquest el que s’acostuma a utilitzar a l’hora de parlar dels resultats del Leiden Ranking, i la que s'ofereix a l'apartat "Resultats i anàlisi" d'aquest Observatori.