CWTS Leiden Ranking Edició del 2022
| Informació general | Indicadors | Metodologia | Resultats i anàlisi |
Metodologia emprada en l'elaboració del rànquing
El Ranking Leiden se centra en l’avaluació de la producció científica de les institucions a partir de l’anàlisi d’un ampli ventall d’indicadors bibliomètrics obtinguts de les bases de dades de la Web of Science (Science Citation Index Expanded, Social Sciences Citation Index, i Arts & Humanities Citation Index). A les tradicionals agrupacions per Impacte (Citacions) i Col·laboració Científica (coautories), des de l’any passat que s’hi han incorporat les d’Open Acces i Gènere.
Per a ser classificades, les institucions han de tenir més de 800 articles i/o recensions considerades “core publications” indexades a la Web of Science durant el quadrienni 2017-2020. Els autors consideren “core-publications” les publicacions en anglès, en revistes amb gran ressò internacional i àmpliament referenciades per altres revistes de les mateixes característiques, cosa que la situa en un camp adequat per a l’anàlisi de cites. El número d’institucions posicionades ha anat augmentant al llarg dels anys, des de les 750 de l’edició 2015 fins a les 1.318 de l’actual. El motiu d’aquest increment s’ha degut, entre altres, a la reducció d’aquest llindar, que fins el 2019 era de 1.000 publicacions enlloc de 800.
Els resultats es faciliten desagregats en cinc camps temàtics: Ciències Biomèdiques i de la Salut; Ciències de la Terra i de la Vida; Matemàtiques i Ciències de la Computació; Física i Enginyeria, Ciències Socials i Humanitats i una primera llista que els integra tots. Si alguna publicació pertany a dos o més camps es reparteix la puntuació de manera equiponderada (per exemple, si pertany a dos camps, s’aplica 0,5 a cada camp).
El darrer període analitzat té en compte les publicacions del quadrienni 2017-2020, i les cites rebudes fins finals del 2021, autocites excloses. No obstant això, en cada nova edició els editors recalculen la informació històrica d’ençà de 2006, per quadriennis, a partir de les dades vigents a la Web of Science.
Com en anys anteriors, el rànquing ofereix els indicadors vinculats a Impacte (citacions) de dues maneres diferents: donant el mateix valor a totes les publicacions sigui quin sigui el número i filiació dels autors que hi participen, o bé ponderant-ho a partir aquests dos elements. Els resultats d’aquesta darrera opció, que es coneix com a modalitat “fraccionada”, és la que el rànquing presenta per defecte, tot i que es pot modificar.
D’altra banda, els editors no calculen cap indicador de síntesi a partir del qual posicionar les institucions en una única llista, de manera que hi ha tantes llistes com variables analitzades. No obstant això, quan s’accedeix al rànquing la llista que apareix per defecte és la de l’indicador P (número de publicacions, fraccionat) de l’àmbit d’Impacte Científic, de manera que és aquest el que s’acostuma a utilitzar a l’hora d’oferir un únic resultat en aquest rànquing. És aquest el que es presenta a l’apartat “Resultats i anàlisi” d’aquest Observatori.
Per a ser classificades, les institucions han de tenir més de 800 articles i/o recensions considerades “core publications” indexades a la Web of Science durant el quadrienni 2017-2020. Els autors consideren “core-publications” les publicacions en anglès, en revistes amb gran ressò internacional i àmpliament referenciades per altres revistes de les mateixes característiques, cosa que la situa en un camp adequat per a l’anàlisi de cites. El número d’institucions posicionades ha anat augmentant al llarg dels anys, des de les 750 de l’edició 2015 fins a les 1.318 de l’actual. El motiu d’aquest increment s’ha degut, entre altres, a la reducció d’aquest llindar, que fins el 2019 era de 1.000 publicacions enlloc de 800.
Els resultats es faciliten desagregats en cinc camps temàtics: Ciències Biomèdiques i de la Salut; Ciències de la Terra i de la Vida; Matemàtiques i Ciències de la Computació; Física i Enginyeria, Ciències Socials i Humanitats i una primera llista que els integra tots. Si alguna publicació pertany a dos o més camps es reparteix la puntuació de manera equiponderada (per exemple, si pertany a dos camps, s’aplica 0,5 a cada camp).
El darrer període analitzat té en compte les publicacions del quadrienni 2017-2020, i les cites rebudes fins finals del 2021, autocites excloses. No obstant això, en cada nova edició els editors recalculen la informació històrica d’ençà de 2006, per quadriennis, a partir de les dades vigents a la Web of Science.
Com en anys anteriors, el rànquing ofereix els indicadors vinculats a Impacte (citacions) de dues maneres diferents: donant el mateix valor a totes les publicacions sigui quin sigui el número i filiació dels autors que hi participen, o bé ponderant-ho a partir aquests dos elements. Els resultats d’aquesta darrera opció, que es coneix com a modalitat “fraccionada”, és la que el rànquing presenta per defecte, tot i que es pot modificar.
D’altra banda, els editors no calculen cap indicador de síntesi a partir del qual posicionar les institucions en una única llista, de manera que hi ha tantes llistes com variables analitzades. No obstant això, quan s’accedeix al rànquing la llista que apareix per defecte és la de l’indicador P (número de publicacions, fraccionat) de l’àmbit d’Impacte Científic, de manera que és aquest el que s’acostuma a utilitzar a l’hora d’oferir un únic resultat en aquest rànquing. És aquest el que es presenta a l’apartat “Resultats i anàlisi” d’aquest Observatori.